28 de febr. 2007

Moles del Don, via Itaca

Al llibre "El plaer de l'escalada", de Ramon Majó, la defineixen com "una de les escalades clàssiques més boniques de les Moles del Don", així que aprofitant que passava per allà a la vora m'hi vaig encaminar per tastar aquesta roca. És el primer cop que escalo als Ports i diuen que cal començar amb bon peu.

D'entrada, l'aproximació és molt agradable, una passejada planera per la vora del riu Estrets, d'aigua transparent i d'un color verd curiós. Al peu de la via hi ha una bassa temptadora (a sota), on hi he arreplegat un parell de sabaters entretinguts en feines reproductores.

I la via realment és molt maca, ben equipada i lògica. La roca és un conglomerat molt bo per on ja s'ha passat i s'han netejat els líquens, un conglomerat de còdols calcaris al 90 % que a vegades sembla més aviat una calcària per l'aspecte. Si algú vol més informació de la zona, aquí en trobarà una mica més.

Al peu de via hi ha un còdol trencat sikat, amb el nom de la via, però està just a la dret d'un gran pi. Les altres vies de la zona també tenen el nom a peu de via i això ajuda a situar-se.

Les tres primeres tirades tenen entre 10 i 13 parabolts cadascuna, la quarta només dos. I totes les reunions tenen 3 parabolts amb anella. Seguretat màxima excepte al pas difícil de dalt de tot, on si rellisques caus a un replà. Una qüestió una mica angoixant quan s'escala tot sol.

A sota veiem l'ambient de la tercera tirada, la més llarga de totes i, a sobre, el sistema de bloquejar la corda amb gomes perquè la corda no s'escoli cap avall i, al mateix temps, no es perdi elasticitat en cas d'una caiguda de primer.

La soledat no ho és tant, però, quan el sol de la tarda va projectant la teva ombra a la paret del costat (a dalt) a mesura que puges, i vas veient a la reunió com la motxilla espera pacientment (a sota).

La baixada és evident, només cal seguir unes fites cap a una canal arbrada que es va redreçant fins trobar-hi un tram de xemeneia llisa que deu ser III o IV si no t'agafes a la corda que hi han deixat. A la roca de la dreta de la canal (a sota) també hi ha un rappel muntat.

Davant de les Moles, sempre tenim la Gronsa Sud (a sobre, amb l'ombra que comença a pujar). I no podem marxar d'aquesta zona sense despedir-nos de les Roques de Benet que s'alcen sobre els ametllers florits (a sota).

11 comentaris:

lux ha dit...

Bones Gatsaule!

bé, aquesta vegada..
L'Itaca... Ja l'he feeet !!!
doncs si que és xula si...
i el estrets... uff...

... soc una enamorada dels Ports.....son un passada!!!

Tot just aquest cap de setmana hi he estat
:-))
escalant davant, a la foto de la gronsa sud ;-)
unes vies una mica més faciletes... però una mica més llargues.

Les he penjat al meu blog que així l'estrenuuu....
glups....

Avant!

lu

Mohawk ha dit...

Els Ports!! Impressionant, estic enamorat d'ells (jo també), llàstima que em queden tan lluny; cada estiu m'hi escapo amb la Selene, encara que sigui a nedar per aquestes basses o a baixar algun barranc... No deixis escapar la KRT!!

A tibar-li fiera!!

PD: Bo de lo de la goma dels espàrrecs...

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Ei muntanyenc! no pares, es veu molt maca la via, no l'he fet i me n'has fet entrar ganes, hi haurem de tornar als Ports. Veig que estàs fet un mestre en això de l'escalada solitària, però clar, sinó com t'ho fas per trobar qui t'acompanyi un dia feiner?...sol.lució, el Soloist.

Piter ha dit...

Eps... ja veig que no pares... continuament fotent-li a diferents vies per tot el territori.

Llastima que a mi això dels ports em cau a l'altra punta de catalunya.. perque m'agradaria acostarmi algun dia.

Gatsaule ha dit...

Jo també soc un enamorat dels Ports, i no hi vaig sovint perquè els tinc molt lluny, però són una meravella. Sobretot ara, amb aquesta primavera avançada i amb aquesta temperatura tan bona per estar a muntanya.

La Gronsa no vaig deixar de mirar-me-la tota l'estona, algun dia es mereixerà una visita. Igual que la KRT, o les Roques de Benet, o....

Anònim ha dit...

Hola senyor!
tinc una curiositat.....;-))) aquestes gomes que utilitzes per bloqueixar la corda són especials o són "gomes de pollastre"¿? ;-)))
Interessant això de l'escalada en solitari ;-)))
salutacions!

flx ha dit...

renoi quina activitat!!!
molt significativa la foto de l'ombra ;-)
respecte a la gometa, aquí http://xavierl.madteam.net/blog004033/art_340/ hi ha unes fotos que li vaig pasar en el xavier de les gometes que faig servir jo, van força millor que aquestes (per al meu gust)

Gatsaule ha dit...

Ja, ja, gomes pel cabell, molt bona !! Llàstima que amb la meva melena no les necessiti !!

Les meves són les que porten els manats d'espàrrecs verds, cada manat en pota una o dues i a la primavera en menjo prou sovint com per tenir gomes per tot l'any. Quan veig que es comencen a esquerdar, les llenço a casa i ja està.

Algun dia podríem fer una kedada de solitaris, cadascú a la seva via, per compartir tècniques i sensacions.

flx ha dit...

je je, jo tampoc no tinc melena, però a casa normalment hi han (es el que te estar envoltat de dones ;-) ) i vaig fer la proba.
Podria e enriquidora una trobada, el que pasa es que es com molt antagonic juntarse per escalar sol xDDD

Pekas ha dit...

Bona feina...si senyor... :-))))
Esls Ports.. també m'agradan força...no tant com a altres... peró es un magnific lloc...

Xavi ha dit...

Val la pena la quilometrada per disfrutar d'aquests racons tant esplèndids. No et perdis la via KRT, una meravella de ruta. Quan hi fas l'aproximació i de sobte veus sortir aquell tros d'esperó que s'enfila cap al cel és una sensació única.