17 de maig 2011

Baby a la Bessona Inferior, i Aitor a l'agulla de l'Arbret

Si en l'entrada anterior parlava d'una via que em va agradar més del què imaginava, en aquest he de dir una mica el contrari. I és que no he trobat quina és la gràcia de la Baby que la fa tan famosa, si no és el seu propi recorregut.

Aquest dissabte hi vam anar amb el Jose Manuel i el Chus, fugint de les nefastes previsions que hi havia pel Prepirineu. Anant tres, vam agrupar els llargs, i a mi em van tocar els dos primers. A sobre he deixat la ressenya del Luichy, que podeu completar amb la dels Escalatroncs.

Per començar, cal pujar per un teix fet a mida, com si fos una escala que et porta al primer parabolt. Després la tònica sempre és la de fer A0, amb algun passet en lliure entremig. La roca és molt bona i suposo que si tens ganes d'apretar l'escalada pot ser interessant, però per fer-nos una idea de com és el llarg, només cal dir que el Chus el va pujar amb bambes....
El segon és una mica com el primer, amb una sortida en lliure fàcil fins a la reunió. Des d'allà, em miro el bombo del segon llarg de la Zen de la Carnavalada, de gran record (a sobre) i la bona parella que fan la Bitlla i la Bola de la Partió, amb una cordada que puja per la via Núria (a sota).
Aquí canviem, i fins el cim tira el Chus al davant. El tercer llarg és curt i cabró, però fem la reunió intermitja per no haver de patir per les cordes.

El quart i el cinquè almenys tenen bons trams en lliure, sobretot el darrer, i arribem satisfets al cim. Tot i que en la darrera fissura, el material que hi ha fa una mica de por! Algun tascó o alien poden reforçar el llarg, però el Chus no ho creu convenient i puja directe.
Darrera nostre pugen la Lu i el Joan, que ja no tornarem a trobar fins al camí de tornada al cotxe. 

Nosaltres fem els dos rappels cap a la bretxa amb l'agulla de l'Arbret i, com que el temps encara s'aguanta, ataquem la via Aitor. És una via molt poc assegurada que puja a l'esquerra de la Om mani padme hum.

A sota podem veure per on puja la via, amb el José Manuel a la segona reunió i nosaltres a la primera (foto cortesia de la Lu, des de la Bessona).

Ara li toca al José Manuel, que puja per un lloc indefinit perquè no es veu cap assegurança. Al final, troba la primera a l'alçada de la tercera de la via veïna.... Sort d'una plaqueta a peu de via, que si no costaria de saber on comença la via!
El segon llarg (a sobre) és de l'estil del primer, però la dificultat és una mica més alta, amb les preses més menudes i on cal anar alerta i concentrat, sobretot el primer. De fet, només calen 5 o 6 cintes  per fer la via!

Per acabar faig jo el tercer, que enllaço amb el quart i pujo fins el cim de l'Agulla. En aquest hi ha un tram de V, que sembla V+ perquè està al mig del no res. Lluny de la xapa anterior i sense veure'n cap més. 

Per enllaçar els dos llargs, només he necessitat 3 cintes! Estalvi al màxim.
La baixada es fa en un únic rappel fins a la canal.

La cirereta de la jornada va ser trobar-nos una femella de cabra salvatge que acabava de parir. El menut encara no sabia massa on era i la mare tenia la placenta al costat. Abans de marxar, encara va tenir temps de saludar-me!!

9 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ei! finalment has fet la Baby! i també la Lú! molt bé pels dos!!
El Teix guapo eh? i sí se't queda una mica de gust a poc en aquesta via tan equipada, però cal pensar que va ser oberta per ser feta tota en artifo...jo però no vaig treure els estreps en tota la via, i força va sortir en lliure, amés em va tocar el llarg de sortida on flipes amb el material, a mí no em va desagradar, però com tú dius a mí totes m'agraden!!!JaJaJa

Pekas ha dit...

Un buen par de dos... tant de víes.. com d'escaladors...

la baby.. com bé dius.. em queda pendent.. peró... prefereixo la Aromes..;-)))

lux ha dit...

I mira que a vegades es petita la muntanya! hehehe
i amb la via totalment d'acord....
El Jaume si esta molt fort, però a mi, com es diu ara , no em va convidar gaire al lliure.

la propera a compartir corda ehh??

Pere de can Peret ha dit...

Quina jornada més complerta. Té de fer goig trobar-se amb aquest espectacle després de tot l’esforç. Molt bones les fotos!

TRanki ha dit...

A mi em va agrdar força...;P

Gatsaule ha dit...

Jaume, ja ho veus, la casualitat va fer que coincidíssim a la via els dos que no l'havíem fet! I tens tota la raó, a tu t'agraden totes!!!

Pekas, l'Aromes serà la següent!

Lux va ser una bona sorpresa veure't a la via..., a veure si és veritat que tornem a fer-ne alguna aviat!

Pere, va ser bonic de veure la cabra i el cabrit... Estaven nervioses amb tant cabró circulant per allà!

Tranki, és la diferència entre fer-la tota en lliure o només alguns passos!

Pekas ha dit...

jejeje.. recordo el primer cop que vaig fer la Aromes.. ( suposso que per aixó li tinc especial estima..;-)))

Vaig venir d'un permís de la mili... ( any 84/85 ... un pilot de temps..vaja.. ;-))) ) i un bon amic que ja no está amb nosaltres, savia que era molt façil enganyar-me per anar a qualsevol lloc..
( no era molt valent jo per anar de primer en aquella época... peró de segón em ficava en qualsevol vía ;-)))

Recordo la sortida de la 2ª R, jo en artifo.. i a punt de perdre un estrep.. ( el vaig puguer agafar amb la punta del peu de gat... ) i lo dur que em va semblar aquell
"quinto más " ( de la época.. ) de l'última tirada.. ( avui 6b )

La vam tornar a repetir fa uns 10 anys... i a pesar del estat d'alguns seguros... la cosa ja va anar molt millor.. ;-)))

La Aromes.. una joia en mig del laberint d'agulles..;-)))

Gatsaule ha dit...

Carai, Pekas, quan tu feies la mili..., lluitaves contra els romans o els cartaginesos? He, he,...

Encara me n'has fet venir més ganes, a veure si hi puc anar aviat!

Pekas ha dit...

Per dir-te que encara la vaig fer amb arc i fletxes..;-)))