27 de maig 2011

Guillem i companyia, a la Cadireta d'Agulles

Aquest dimecres a la tarda vam tornar a Agulles amb el Toni. Feia força calor, així que vam buscar una via còmode, amb poca aproximació i que estigués completament a l'ombra. I la darrera aportació dels Escalatroncs ens van donar una bona idea, així que vam anar a repetir la Guillem i companyia (a sobre, ressenya seva, excel·lent com sempre!).
La via no està malament, si tenim en compte que estem un punt distal del gran delta que va ser Montserrat i, per tant, en una zona amb moltes capes d'argila intercalades i una pitjor qualitat de la roca. I és que aquí ja sembla que estiguis a Sant Llorenç del Munt, de tan poca confiança que et dóna la roca....

El primer llarg comença potent, amb una fissura ampla on pots arrepenjar-hi l'esquena, però ben aviat s'estreny i t'has d'anar arrossegant entre la fissura i la placa, amb el braç esquerre mig encastat. Afortunadament, la via està molt equipada i aquest tema no fa patir.

Les preses solen estar molt brutes de terra de la part superior, i això encara fa més desagradable la progressió. Arribant al tram final ja s'entén (a sota).

El segon llarg és un seguit de bombos, amb algunes plaques intercalades que es poden fer en lliure sense complicacions. Nosaltres no treiem els estreps i pugem en A0, ara que sigui a costa d'apretar de valent en alguna superació (a sota).

Fem cas dels Escalatroncs, i fem la segona reunió una mica més amunt.
El tercer llarg comença amb una panxa fàcil, per passar després per una bona placa que permet tornar a escalar. 

Aquí salto la tercera reunió i continuo cap amunt. Un sostre cabronet de fer sense estreps et deixa a la cornisa final. Poso bagues llargues, camino uns metres a la dreta, i m'enfilo al cim per un tram curt però molt podrit, i sense assegurances.

El Toni acaba d'arribar, i reprenem els rappels que tan bé coneixem de fa pocs dies, i que ens retornen tranquil·lament al camí.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una tarda m'hi hauré d'acostar a la Cadireta que com dius té poca aproximació i tenim l'ombra assegurada. Com aprofites les tardes!!

josep i laura ha dit...

Ara ho entenc tot: "punt distal del gran delta que va ser Montserrat... capes d'argila intercalades i una pitjor qualitat de la roca" No, si ja ho deia jo, va ser el primer que vaig pensar quan ho vaig veure jejeje. Quin perill aquests geòlegs!!! Aquest primer llarg el vaig escalar fa temps i ja em va semblar prou finet, però no sabia pas quina via era. Ara un cop resolt el dubte segurament ens hi aproparem, sembla una alternativa molt bona ara que comença a apretar la calor. Felicitats i a seguir tibant que la motivació mou el món!
Salut, tàpia i alegria.

Gatsaule ha dit...

Jaume, si vols un dia t'acompanyo a fer la Navarro. Però hauríem de portar una corda llarga que arribi fins al cim, i tu fas el primer llarg....

Josep, Laura, doncs tampoc és tan misteriosa, la geologia...., les dones ho són molt més! (pels homes..., i viceversa....)