25 de maig 2011

Pas d'estrès, però molta calor, a la paret Bucòlica

Diumenge vam anar amb la Lu a acomiadar-nos de les parets baixes i assolellades de l'Alt Urgell, tot fent una bona suada a la paret Bucòlica. La calor ja apretava de valent, i ens va assenyalar de males maneres que ja era hora d'anar a trobar indrets més frescals.

Entre les múltiples opcions e la paret, vam optar per la Pas d'estrès, la més fàcil de les vies del pany de l'esquerra (a sobre, ressenya del Maneiró) i, com sol passar, és on hi havia l'altra cordada de la paret.

El primer llarg (Vº, el V+ no el vaig saber veure) és el més senzill de la via (a sota),però va bé per anar entrant en contacte amb el magnífic calcari i les bones sensacions que tens sempre escalant aquí. De fet, tota la via és genial i es troba perfectament equipada.

El segon llarg li va tocar a ella, un llarg magnífic on la principal dificultat està a la placa compacta que trobes abans de la reunió. 

El tercer llarg em toca a mi. Surto una mica espantat pel 6b que anuncia la ressenya, però vaig tirant mica a mica, mirant-me bé els passos. A la sortida de la reunió hi ha el primer tram dur, després ve una placa molt llisa que s'ha de negociar amb calma, per acabar amb un sostre potent amb molt bona presa. Una tibada i ja ets a la reunió (a sota).
La Lu em proposa de que continuï jo, i així ens repartim els llargs de 6b, però finalment resulta que el quart llarg (6a+) és el que ens acaba costant més de tota la via.

La tirada és dura i sostinguda, molt atlètica, i acaba en un sostre molt obligat que em costa de passar. Després la Lu troba una presa amagada i el fa molt millor.... 

En canvi el cinquè llarg (a sota, la Lu començant-lo) és boníssim. Després d'un primer bombo on ens cal una petita ajuda per superar-lo, la resta es deixa fer molt bé, superant diversos sostres que tenen molt mala pinta, però que són plens de preses generoses.

Aquí coincidim amb el Lagarto sordo, que fa la via del costat i ens fem algunes fotos mútues.
El darrer llarg teòricament li torna a tocar a la Lu, però com que se sent una mica culpable de que els millors els ha fet ella, me'l cedeix graciosament.

Un darrer llarg molt bo, molt sostingut en el V/V+, que et deixa un molt bon regust de la via. 

Ja només queda acabar-nos la poca aigua que ens queda i baixar pitant a buscar les cerveses, que amb la calor que ha fet, ens les hem ben guanyat!

7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bon comiat de l'Alt Urgell Joan i Lú! així que fen-te els 6b com si res...
Suo només pensar en la calor que deuria fer...a buscar parets nord s'ha dit!!

El porquet ha dit...

Aquests territoris me'ls conec força bé jo... no les vies d'escalada però sí els camins i rutes senderistes!

Mingo ha dit...

Aqui ara és millor anar-hi a la tarda. Carai no pares, jo hauré de fer el mateix com més treballo menys mal em fa tot.
Felicitats a tu i a la companya, que no piula però esta en bona forma.

lux ha dit...

Ei Joan!
un dia una mica caloròs, però després la cervesa estava la mar de bona! hehehe..

Quina pena haver-se de despedir d'aquestes parets que m'agraden tant, però res ja hi tornarem a la tardor amb més ganes!
Ara toca buscar altres reptes....

un molt bon dia!

joan asin ha dit...

Ei enhorabona, una bona via ben assegurada i per a gaudir-la

LlorençV ha dit...

aneu forts!!! qui ho diria! ja està bé! te bona pinta per poder-la apurar en lliure no? a vuere si quan torni la fresqueta....ens hi apropem! que aquest any hi em fet poca cosa per aquesta paret! Merci per la piada!

Gatsaule ha dit...

Jaume, de l'Alt Urgell no te n'acabes d'acomiadar mai, però si que és cert que a l'estiu costa més d'anar-hi.

Porquet, doncs ja em donaràs alguna idea pels dies de calor!!

Mingo, si que està en bona forma la Lu, si. No t'ho pots ni imaginar!!

Lu, ara toquen muntanyes més obagues o més altes..., però segur que idees no en falten!

Gràcies, Joan. Tens raó que està molt bé, la via.

Llorenç, tu no hi patiries tant, que estàs molt acostumat a la calor del sud...