24 de maig 2011

Saca Gran, via Stephanie i aresta Brucs de l'agulla del Capdamunt

Dijous passat, amb el Toni vam tornar a Agulles, i a l'aparcament vam trobar al Mingo, que sortia a escalar en solitari. Com que diuen que portar un pobre a la cordada porta sort, el vam enredar perquè ens acompanyés fins a la Saca Gran. Allà hi ha diverses opcions, i ell ens va tornar l'enredada, fent-nos anar a l'Stephanie, que diu que és la més maca d'aquest costat.

Feia poc vaig veure que el Joan B i el Joan Asin hi havien anat el mateix dia que nosaltres estàvem a la Bitlla, i m'havia fixat en la via. Aprofitant el seu post, en copio la ressenya d'aquest darrer a sobre.

Començo jo, i també enllaço els dos primers llargs. Inicialment hi a algun pas més vertical, però en general pujo força còmodament. De fet, tan còmodament que faig el segon llarg massa a la dreta i no veig cap de les assegurances que hi ha fins arribar a la reunió.....
Darrera pugen el Mingo i el Toni, i em foten la bronca amb tota la raó. Uns metres a l'esquerra, la roca era millor, el grau més baix, i hi havia almenys 3 assegurances!

El segon és molt més difícil i puja el Toni. Ho prova i insisteix, però acaba fent A0. Nosaltres, de segons, també ho provem amb ganes, però al final tots fem l'A0 obligat (Joan B dixit) i no veiem per enlloc on està el 6a o 6a+ d'algunes ressenyes.
Un rappel curt i una desgrimpada divertida més tard, tornem a estar al camí. El Mingo, que és com un guia indígena de la regió, ens aconsella l'aresta Brucs de l'agulla del Capdamunt (a sobre, ressenya de l'Esgarrapacrestes). Tot i que fa fred i vent, com que sembla curta, ens hi posem.

El Mingo comença, i en un moment arriba a la reunió. Pugem nosaltres i comprovem que realment és una escalada agradable i senzilla.
Al segon llarg continuo jo, i aquest és realment bonic. Es nota que es una via que es deu fer molt, perquè les preses ja comencen a tenir una certa sensació de puliment, però són generoses i el flanqueig és espectacular. 

A dalt ens fotem de fred, rapelem ben de pressa directament sobre el camí, per posar-nos a recer del vent i emportar-nos un nou bon record d'Agulles.

10 comentaris:

Joan B ha dit...

Bona escalada Joan,
Els passos d'A0 obligats només ho son per mi, que no passo de V+, però els que van més forts i tenen el 6a+ consolidat, segurament s'ho poden passar en lliure sense gaires problemes.
salut i a tibar

jaumeppiqueras ha dit...

Ei Joan, una altra tarda ben aprofitada no? l'Estafanie me la vaig estar mirant, el darrer larg quan fèia l'aresta brucs, i es veia potent, potent! l'agulla del Capdamunt és una disfrutada, veig que vau fer el segon llarg per la dreta com jo, per l'esquerra es veu que hi ha una sortida més vertical i també molt maca. A veure quan tornem a quedar!

joan asin ha dit...

6a+, je,je. Veig que la guia d'agulles està fent efecte. A veure si quedem alguna tarda.

Mingo ha dit...

No se si voldre tornar a sortir amb tu, je je je mira que saltar-se 3 seguros i tan tranquil.
Apart del vent la resta va ser excel.lent, jo m'ho vaig passar molt be amb vosaltres.
Salut

Adrià ha dit...

Em podreies explicar com funciona això de l'escalada en A0?
Gracies

Gatsaule ha dit...

Joan, més que res que em fer gràcia la teva ressenya, on hi poses A0 obligat...., i no em vaig poder estar de comentar-ho! En lliure no sé el què és, però fàcil segur que no.

Jaume, va ser una tarda molt agradable i les dues vies estan força bé. Una típica sortida d'Agulles!

Joan Asin, tens raó ja tocaria després de tan temps de coincidir per casualitat....

Mingo, les assegurances no serveixen per res, si no caus! Em va agradar trobar-te, va ser realment agradable.

Gatsaule ha dit...

Adrià, no te'n riguis del pobres....

Adrià ha dit...

Jejej, però si em poguessiu explicar com es progressa amb aquesta tècnica de l'A0 estaria molt bé

Gracies

Joan B ha dit...

Ei Joan,
Tens raó, potser lo del A0 està mal expresat a la meva ressenya, com ja deus pensar, el que volia dir que la dificulat màxima obligada és V+ Ao, no que sigui obligat fer A0 je je je..
Adrià, si no escalessis tant bé com suposo que fas, sabries que quan arribes a passos difícils, els que no podem fer-los en lliure, ens agafem !!! a la cinta i amunt que fa pujada, això és A0 , je je je.

Gatsaule ha dit...

Adria, és ben bé això que t'explica el Joan, agafar-te i tibar!

Joan, més que res que em va fer gràcia com ho havies posat,i no me'n vaig saber estar....