Amb el Toni, fa un parell d'anys que vam venir-hi, a l'aresta Brucs de la Bitlla. Aquella vegada la vam combinar amb la xemeneia de l'Esquelet i no ens va donar temps de pujar a la Bola de la Partió. Va ser una ascensió d'aquelles que queden pendents i no acabes d'enllestir mai. Cada vegada que entràvem a Agulles, veiem la Bola somrient irònica....
Així que dimecres a la tarda, amb la companyia del Pep, vam tornar-hi. La ressenya de la Bitlla ja la vaig penjar l'altra vegada, així que no em repetiré. I la de l'aresta Brucs de la Bola no té cap secret, un llarg fàcil i un altre d'A0 molt equipat.
El primer llarg el va encarar el Pep, que no es va espantar pel fet de que només hi hagin 2 espits, no sabem massa com s'ho va fer, però va ser capaç de posar quatre aliens!
Així que dimecres a la tarda, amb la companyia del Pep, vam tornar-hi. La ressenya de la Bitlla ja la vaig penjar l'altra vegada, així que no em repetiré. I la de l'aresta Brucs de la Bola no té cap secret, un llarg fàcil i un altre d'A0 molt equipat.
El primer llarg el va encarar el Pep, que no es va espantar pel fet de que només hi hagin 2 espits, no sabem massa com s'ho va fer, però va ser capaç de posar quatre aliens!
El segon llarg em va tornar a tocar a mi, que ja el coneixia. Aquest cop només portava els aliens i a la fissura vaig enyorar els friends mitjans....
Dalt del cim, la presència de la Bola de la Partió és força impressionant. És allà mateix, però com que no portàvem l'slackline, vam haver de rapelar!
Cal dir que el rappel també ho és força, d'impressionant, balmat i encaixonat entre les dues roques.
Allà va tirar el Toni cap amunt, tot i que no s'hi veien gaires assegurances. Però entre que està en bona forma, i que la dificultat es deixa fer còmodament, ben aviat estava a la reunió.
Llavors, amb el Pep, vam aprofitar que aquesta tirada es pot pujar una mica per tot arreu per fe una mena de competició d'escalada. Realment n'és de divertit, això d'escalar en paral·lel!
La Bola final no sabíem massa com estava, però vam veure que la filera de parabolts que la supera fa que l'ascensió sigui còmode, i en A0 ben aviat estàs al cim. Almenys per aquesta variant.
Mentre pujàvem, el temps es va anar espatllant, i ben aviat les boires van començar a jugar amb les agulles, provocant contínues imatges fantasmagòriques amb el sol ponent, com aquesta de les Bessones.
Després, en un rappel de 60 metres vam arribar a peu de via, així que la baixada és encara més còmode que la pujada!
5 comentaris:
Uf! Enhorabona per l'ascensió! Jo sóc incapaç de fer una cosa així! I mira que camino per la muntanya, però l'escalada sempre l'he trobat un punt per sobre de les meves capacitats.
Ep Joan, la bitlla encara no l'he fet i m'hi hauré d'acostar, si a sobre es pot equipar! doncs a bodes em convides, jo segur que a més a més trobo algun romaní per llaçar!
Hola Joan,
Nosaltres varem seguir la vostra escalada des de la Saca i la veritat és que, amb la boira que per moments ens envoltava, la imatge era molt maca
salut i a tibar
Enhorabona!
una tarda ben aprofitada! La bola de la partió és xula de veritat!
ja veig que la moda agulles ataca amb força aquesta primavera....
Encara que també he sucumbit a comprar-me la guia...
em sembla que em costarà una mica acostar-me a agulles. Sí realment és un lloc màgic, però soc més de parets que d'agulles...tothom té els seus defectes!
Porquet, em sembla que no n'hi ha per tant, sobretot dins de la màgia de les Agulles, on en trobes per a tots els gustos!
Jaume, la Bitlla està molt bé, sobretot el segon llarg, amb algun pas que et sorprèn!
Joan, realment feia un dia divertit, amb les boires que s'obrien i es tancaven.... D'aquells que només es donen a Montserrat! Em sembla que també us vam sentir.
Lux, aquesta primavera es porten les Agulles de totes les llargades i colors, la Plantació ja no està de moda! I per parets, la cara nord no està gens malament.
Publica un comentari a l'entrada