Dolomites 2010 (1). Spigolo Piaz a la Torre Delago

Després de Val di Mello, em vaig trobar amb el Toni i el Salvador, que estaven instal·lats a la vall de Fassa, concretament a Pozza. Un nucli turístic i molt bonic, situat al peu mateix del massís del Catinacció.

El primer dia anava totalment perdut, però l'spigolo Piaz és una d'aquelles escalades on costa poc de decidir-se a anar-hi. I és que les torres Vaiolet (a sobre) són espectaculars des de tots els punts de vista. La via puja per l'esperó esmolat de l'esquerra.

L'aproximació no és curta, de fet és més llarga que la via, de només 5 llargs, i se surt del refugi de Gardeccia, situat al final d'una pista tancada al trànsit, accessible amb autobus des de Pozza mateix.

Diuen que aquest esperó és una de les vies més massificades de les Dolomites, i deu ser cert, perquè tot i anar aviat, ja ens vam trobat 4 o 5 cordades al davant. De fet, hi va tanta gent que fins i tot ens vam trobar amb la Teresa i el Joan, dos amics berguedans, que la van escalar darrera nostre. I això que són grans les Dolomites...

La conseqüència de tot plegat és una roca patinosa, que en algun moment recorda a la de la Penya Ginesta del Garraf!

Però tot i així, val la pena. El primer llarg el vam fer a pel, és una fàcil grimpada fins una terrassa evident. El segon, totalment vertical (a sota), té algun pas una mica desplomat on cal mirar on poses el peu.

Però el millor de tot és el tercer llarg, molt aeri, que puja pel fil de ganivet de l'esperó, damunt de la impressionant paret nord. Una tirada d'aquelles que no s'obliden!

Els dos darrers llargs són variats, amb trams verticals i zones més tumbades, i aquí si que vam posar alguna peça, perquè només trobes algun clau de via molt de tant en tant. I la roca, si surts una mica de la via, no és cap meravella.

El cim és una mena d'aresta aèria o molt aèria, amb una vista molt bona sobre tota la zona i la ciutat de Bolzano al fons. De fet, el cim és tan penjat, que no vam poder-nos fer de cap manera una foto de grup!

Llavors, una sèrie de ràppels pel vessant oposat, et tornen altra cop a peu de via. 

Una via magnífica, més fàcil del que aparenta, però molt recomanable. La via es mou sempre entre el IV i el IV+, no us refieu de les ressenyes que parlen de IIIº, que els italians sembla que facin competició de veure qui gradua més baix! Va ser un bon inici de setmana!