21 de gen. 2010

Caminant per Merlès i Salselles


Diumenge encara feia el dia més gris, així que amb les muntanyes més altes encara amb força neu a les obagues, amb la Clara decidim fer algun recorregut pel Lluçanès. Remuntem la riera de Merlès, i deixem el cotxe prop de les Goles de les Heures, un dels engorjats d'aquesta riera que té llegenda pròpia.

Aquests dies la riera nota les pluges i baixa ben carregada, fins i tot amb menys porqueria. Algun avantatge ha de tenir aquest temps plujós...
 
 
La ruta que ens hem mirat s'enfila fins dalt la carena, passant per Sant Climent de la Riba (a sobre). L'ermita està en força mal estat, amb el cementiri colgat de vegetació i el campanar a punt de caure. El lloc és deliciós, però.

Arribats a la carena de la Roqueta, el camí la segueix en direcció nord en un paisatge de boscos de pinassa i codines de roca. Aquestes franges horitzontals de conglomerat intercalades entre les margues i argiles, marquen clarament el relleu d'aquestes serres.
 
Avui el recorregut carener, tot i ser tan agradable com solen ser-ho sempre, no té molta vista. Les nuvolades són espesses i tapen tot el Prepirineu.
 
 
Una passa rera l'altra, arribem fins a Sant Quirze de la Tor (a sobre), que ja havíem visitat una altra vegada, on comprovem que l'edifici continua en el mateix estat deplorable.

Mengem una mica de pa amb nous, i emprenem el retorn pel camí que segueix el recorregut de la riera de Salselles.

Aviat arribem a Santa Maria de Salselles (a sota), una església del segle XVI però amb una història que es remunta a l'any 930. Tot i els esforços de molts veïns i dels ajuntaments, que hi organitzen una caminada anual, sembla que el bisbat de Vic no n'ha fet gaire cas.

L'any 1979 van treure'n les teules per aprofitar-les per una altra església i això provocà l'ensorrament de les naus i l'espoli de tot el que hi havia de valor.

Avui dóna l impressió d'haver fet una mena d'itinerari per esglésies malmeses...
 
 
Retornem a la riera de Merlès que resseguim cap avall, passant pel molí de les Heures, i tancant el recorregut. Una volta sobretot agradable i poc exigent, a través dels boscos i la història d'aquesta petita comarca, que acabem dinant a l'hostal de Sant Cristòfol.

A sota deixo el mapa, i trobareu el track del recorregut al wikiloc.
 

5 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Boniques raconades Joan! no conec gens aquest país...l'itinerari que has marcat és ciclable?
Els núvols pel que veig van ser presents arreu.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Excursió ben bonica pel que veig.
Ai Senyor, quan de patrimoni malmès!

lluís ha dit...

Sí que sempre té un aire misteriós la riera de Merlès.
Aquesta caminada que vàreu fer forma part de la ruta de les bruixes i està senyalitzada o la vàreu pensar vosaltres?

Gatsaule ha dit...

Jaume, el Lluçanès és molt bo per anar amb bicicleta, una mica com el Moianès. La ruta ho és molt de ciclable, però al mapa veuràs tot de recorreguts marcat amb verd que ho són al 100%!

Xiruquero, hi ha detalls que sorprenen, com el fet que el mateix bisbat tregui les teules d'una església per arreglar una altra teulada..., amb les conseqüències que tots sabem que té!

Lluís, la ruta la vam pensar nosaltres per l'estona que teníem i perquè fos circular. No hi ha res senyalitzat, en aquesta zona les possibilitats són molt grans i les combinacions infinites!

Jean-Claude R... ha dit...

Salut l'ami
Toujours aussi discret quand tu viens faire un tour sur blog montagne...Dommage qu'on arrive pas à entrer en communication, nous aurions certainement des choses à nous dire, qu'en penses-tu ???
Montagnement vôtre