Aquest dissabte, al contrari que divendres, no feia massa bon dia per anar a escalar. Fred, tapat, rúfol, tot convidava a quedar-se esmorzant tranquil·lament, deixant-se d'històries. Però finalment, amb el toni, vam arribar-nos fins a Malanyeu.
El dia no s'aixecava i el termòmetre marcava -1ºC... Tot i els dubtes, vam acabar anant fins a la paret del Devessó per mirar-la de més a prop. Fa temps que tenim ganes d'anar explorant les vies clàssiques que estan quedant en l'oblit, vies que sempre són molt interessants, sobretot si les comparem amb les molt equipades del pany esquerre de la paret.
D'entrada ens fiquem en una via esportiva que no coneixíem, però que ens va semblar que connectava amb la via del Senglar o la del Savinot feréstec. Comencem sense masses esperances, la roca està molt freda i les mans ben aviat queden glaçades. Però amb l'esforç, el cos s'escalfa i permet d'anar pujant, mica a mica, perquè aquesta via és més dura del què semblava amb una panxa molt punyetera que fem en A0.
Però quan connectem amb la via original, la dificultat baixa i veiem sorpresos com, entre els vells ponts de roca, apareixen els parabolts. Així que arribem fins a la primera reunió amb la intenció de seguir cap amunt.
De la reunió estant veiem que cap amunt continuen els parabolts, allunyats o molt allunyat, però parabolts. M'hi poso, i realment noto com pica el V+ sostingut d'aquest llarg vertical i apretat. Afortunadament, la via travessa zones fissurades que permeten de millorar l'equipament de la via!
Després puja el Toni, que reconeix la dificultat d'aquest llarg, amb passos estranys i que costen una mica de llegir.
Aquí no sabíem massa encara a quina via estàvem, si al Savinot feréstec o a la del Senglar, però després hem vist que es tractava de la via Neusnidó. (Gràcies, Joan!)
El tercer llarg afluixa una mica, no perd verticalitat, ans al contrari, però les preses milloren molt i la dificultat baixa una mica. Mica a mica el Toni va fent el llarg però, poc abans d'arribar a la reunió, se l'hi arrenca una presa i baixa un bon tram. S'ha fet talls a les mans i porta algun cop, res greu, però hem de baixar.
Pujo a recuperar el material, arribo fins a la reunió on ja veig com a partir d'aquí la cosa afluixa, i tirem avall. Dos rappels, de 30 i 60 m, ens deixen a peu de via, i tornem cap a casa amb una escalada que no coneixíem i amb alguna ferida de més.
13 comentaris:
Joan, quin ensurt el company no? de moment les escalades són dures amb aquest hivern que estem tenint, fins i tot a Malanyeu i fa fred!!
Esperem doncs, que l'ensurt hagi quedat en anècdota, sense més conseqüències.
Per cert, Gatsaule, com que jo sóc d'una altra època, en la que la escalada era això i prou, i del que li ha passat al teu company en dèiem "sacada", si un dia et ve de gust explica'm en què consisteix la "escalada esportiva".
Joan
La via que vareu fer és la Neusnidó, la que jo vaig obrir l'any passat.
Si vas al meu bloc en veuràs els detalls
salut i a tibar
La via del Senglar surt de mes a la dreta, peró per desgracia un desgraciat la va desgraciar (no dire el nom) eliminant l'autoprotecciò amb parabolts en alguns trams de la part d'abaix..La via es fantastica,segueix una explicita fissura a la dreta de la Neusnidó.Es creua amb la Nadal a la 2ª reuniò i segueix per terreny confús per la seva dreta,peró amb diagonal.A dalt casi es troba amb el cinque llarg de la Bestià Ferida.
Aquesta via oberta per baix per J. Martí va representar molt per a mi.Confirma el valor de Malanyeu i les seves possibilitats d'obrir per sota amb poques expansions.
Seria fantastic que la gent la repetis més abans de que els totalitaris parabolts se l'acabin de menjar.
Salut i a tornar-hi.
Ah! M'he oblidat una cosa:
Felicitats per la repeticiò amb aquestes concicions de fred!
Tens raó al dir que alguns passos costen de llegir.Neusnidó sacrifica la logica per a buscar terreny verge i net de vegetaciò.Si no fos aixis aniria a parar a la via del Senglar que ja utilitza en algún tram.
Records!
Gràcies per les informacions perquè realment no entenia res, la Neusnidó i la Bèstia ferida no les tenia presents, i així ens va anar.... Però ja he modificat l'entrada i ara ja no dic cap mentida!
Continuo tenint moltes ganes d'anar a fer les vies clàssiques i, amb aquesta informació, segur que els proper dies ens podrem ficar al Savinot ferèstec, a la del Senglar i a la Nadal sabent on anem! Que a vegades costa orientar-se en aquesta paret...
Jaume, sembla que el Toni no s'ha fet gran cosa, però les plaques de Malanyeu són traïdores, sobretot en les zones poc freqüentades.
Xiruquero, tu ho dius molt bé: una sacada o un saque. La putada va ser que havia posat una assegurança intermèdia que l'hi va saltar i per això va baixar més del compte...
L'escalada esportiva es defineix molt ràpidament, en general són vies curtes de 20 o 25 metres màxim, molt equipades, on cal caminar poc per arribar-hi i el seu principal atractiu és superar la dificultat pura. Tothom és lliure de fer el què vol, però a mi no m'agrada massa, no em motiva i trobo que li falta alguna cosa, potser és que no sembla que estiguis a la muntanya, com una mena de gimnàs a l'aire lliure...
Amadeu,
Corretgeixem si m'equivoco, però la via Neusnidó em sembla que utilitza algun tram de la Savinot i no de la del Senglar, que va més a la dreta
Ho dic per aclarir el correcte recorregut de les vies
salut i a tibar
Amadeu, ja que et veig per aquí: Has pogut anar algun dia al Cap del Mort (St. Llorenç), què t'ha semblat?, la teva opinió és important ;)
Gatsaule!!! L'Altar i els Catalans ens esperen un dia, no?
A tibar-li!!
kingcrimsonHola Joan B
Si, la segona mitat del 1er llarg i els 10m de la sortida de la R fins que Neusnidó tomba a la dreta son compartits amb la Savinot.També,i disculpa la rotunditat del comentari anterior,dons no ho podria asegurar del cert,la 2ºR de Neusnidó i el tram de despres son també compartits amb la del Senglar.En aquest cas fent el Senglar pots xapar els parabolts de la Neusnidó;el desplom amb savines generoses del final de la Neusnidó era una variant de sortida de la Nadal que mai es va publicar. Quin galimaties! A la revista Muntanya va sortir una ressenya de la via del Senglar.
Mohawk,hola! Ja m'agradaria ja! No dupto gens que ha estat un reequipament escrupolosament ben realitzat.Si aneu als Catalans es pot sortir per dalt flanquejant a l'esquerra de l'ultima reunió i fent tres llargs per terreny herbós III amb reunions en boixos.S'arriba a la Creueta i es baixa comodament caminant 30 min.
gaudeix i grimpa
Quin merder! deu meu! i el teu company està bé? aixó de trepitjar vies sempre es un problema molt greu! i no sempre es te tota l'informació per evitar desastres.....no conec el cas, però sap greu, tant per la via trepitjada, com per la via que va obrir a sobre en Joan B amb tota la il.lusió i desconeixement....
Després de l'error del dissabte, em posaré més seriosament a veure realment per on van les vies clàssiques, per tenir-ho clar pel proper dia. I em coincideix amb el que explica l'Amadeu, perquè suposo que la del Senglar deu pujar per la xemeneia que hi ha a la dreta de la Neusnidó, que és quan més se separen.
Mophawk, el dia que no et faci mandra pujar fins aquí dalt, i surti el sol, ja hi podem anar! A veure si aconseguim sortir per dalt!!
Llorenç, el problema de Malanyeu és la manca de referències clares a la paret per poder distingir clarament unes vies d'unes altres. Si a sobre hi afegim que unes estan molt equipades i altres molt poquet....
El Toni està bé, només té un cop fort en un dit però pensem que no serà gran cosa. Gràcies!
Amadeu,
Gràcies pels aclariments i accepta de nou les disculpes que en el seu dia ja vaig demanar al veure que la Neusnidó coincidia en dos trams amb la via del Savinot.
Personalment no conec, ni se qui va equipar amb bolts el primer tram de la via del Senglar, i entenc que això et molesti molt, però jo no soc partidari de utilitzar certs qualificatius al fer comentaris en un bloc.
Si algun dia coincidim per Malanyeu m'agradaria escalr amb tu i fer alguna de les teves vies.
Salut i a tibar
Joan
De res i aceptades.
Segurament tens raó en lo dels qualificatius, soc nou a la blogosfera.Podria haber dit: un dia trist van apareixer uns parabolts i la via del Senglar va deixar de ser el que era.Es millor ,oi?
Quant vulguis en repetim alguna.
Gaudeix i grimpa!
Publica un comentari a l'entrada