Aquest dissabte surt el sol, i ho aprofitem amb el Toni per anar cap a Oliana. Allà ens espera el Roc del Rumbau (a sobre), que sobresurt just damunt de la boira. No fa calor i fem la curta aproximació ben abrigats, però després el sol ens deixarà escalar en màniga curta.
Cap a finals del 2007 ja hi vaig estar, al Rumbau, aquella vegada vam pujar per l'aresta i em mirava la paret amb molt respecte. La roca no és meravellosa i la paret és molt vertical, així que l'obertura d'una via bastant equipada va encendre l'espurna de les ganes d'anar-hi (gràcies, Indi!).
De ressenyes en circulen 3, la original, la del Xavi i la Kutrerresenya, totes són prou bones així que m'estalvio de posar-hi la meva.
La via comença en el punt més alt del camí que puja des de la pista, allà on es veuen un parell de parabolts. Just començar (a sota), ja es veu de què va la cosa: roca prou bona sinó fos perquè de tant en tant salten les preses...
El segon llarg el vaig trobar prou dur. Vertical i cabró, amb els passos més complicats en desploms d'aquells que tan poc ens agraden! Amb alguns A0's més del compte vam poder arribar a dalt.
Ja anem veient que la roca és dolentota, però està força sanejada. No té res a veure amb la de la veïna serra de les Canals, aquí no hi ha aquella sorreta que se't va desfent sota de les soles mentre vas pujant. L'adherència és molt millor. En tot cas, és tota la presa la que se'n va!
El tercer llarg (a sobre) és força de tràmit, i arriba a una bona bauma penjada al mig de la paret, i que permet de protegir-te de les possibles pedres que arribin de més amunt.
Llavors arriba el tram de la via que fa que valgui la pena d'anar-hi: el quart llarg. Reconec que em va agradar molt. Vertical, sostingut, ben assegurat però obligat, i amb bons cantos salvadors cada vegada que penses que estàs perdut.
No sé si és 6a o no, a mi em va sortir amb lliure, cosa que no sé si serveix com a referència...
A mesura que anàvem pujant, la boira del matí es va anar desfent i al final va quedar un dia preciós. Durant tota l'escalada vam gaudir de la magnífica plana agrícola de l'entorn d'Oliana (a sota),dividida pel curt tram del riu Segre entre els dos embassaments.
El cinquè llarg és el darrer difícil. Supera un balmat amb artificial de passos llargs, amb un punt crític: un tram de V+ situat entre mig de l'Ae. Allò tan emprenyador.
El Toni el va atacar amb força i, quan estava a punt de xapar el parabolt de sortida del V+, (a sobre) se li va arrencar la única presa de mà que tenia, fent un bonic vol cap avall (a sota), just en el punt on els parabolts allunyen més.
Semblava que no s'havia fet res i va tornar a pujar traient bé el pas a la segona, tot i que ara em sembla que ja no és V+.... Sembla que se'n va endur un cop fort en un dit del peu, ahir no notava res, però avui, en fred, li costa caminar.
Després venen dues tirades fàcils i tumbades fins la carena, un tram llarg de II-IIIº amb passos aïllats de IVº, que s'agraeixen després de la tensió.
Des de dalt, la vista és molt bona sobre la conca de l'embassament d'Oliana. El dia es manté net tot i que les muntanyes més altes ja estan tapades pel mal temps.
La via està equipada per baixar rapelant, però acabar de fer cim i baixar pel darrera també s'agraeix, i en menys d'una hora arribes còmodament al cotxe, passant per Castell Llebre.
12 comentaris:
Collons el Toni! Últimament està parint molt l'ocell! Al final li agafarà gust a això de volar!
Espero que el cop no sigui res!
Fins aviat!
Una via molt maca i ben assegurada!! sort n'hi ha. S'ha de mirar molt bé on t'agafes, ja que encara queda alguna pressa no gaire ferma.
Aquesta vegada la caiguda ha estat molt neta. Era molt vertical!! El peu el tinc botit, però no tinc clar que fos de cap patacada.
Bona via no? sembla que te l'has de guanyar, volant i tot!! pel que expliques la paret es va sanejant, però les preses hi son temporals..!! almenys al forat que deixen serà de bon agafar...
ara segur que no és pitjor que Sant Llorenç!!
Jortx, li hauràs de fer un curset, que el tema volador el dominaves força bé!
toni, molt greu no deu ser, tal i com vas continuar escalant després del vol...
Jaume, la via ens va agradar, però la roca te l'has d'anar mirant encara que tampoc és la terra de Sant Llorenç (fa tan temps que no hi vaig que me n'havia oblidat!).
La paret val la visita, això segur.
Bona via, amb roca a estudiar, però millor que la "terra premsada" de Sant Llorenç! Vau fer cim o vau baixar directament a Castell-llebre?
Vagi bé!
Enhorabona ja feia dies que anaves al darrera, crec que serà la classica de la paret. La roca cada cop esta millor.
Enhorabona ja feia dies que anaves al darrera, crec que serà la classica de la paret. La roca cada cop esta millor.
Al final a caigut! la via clar! que caigui el Toni ja comença a ser habitual! mecatxis! Suposo que no passava cap cotxe de mossos per sota no? je je je!
felicitats! sou valents! amb el temps que feia i volsatres cap a una via ben llarga!!
Hola Joan,
Ja ens has acabat de convencer per anar a fer aquesta via ( abans que acabin de caure totes les preses i no es pugui fer !!)
salut i a tibar
Xavi, vam fer cim, des d'on arribes baixar per darrera és molt còmode i més bonic!
Joan, tens raó, la via és prou bona com per que valgui la pena d'anar-hi!
Llorenç, dissabte feia molt millor temps que diumenge, i ho vam poder aprofitar! Ja és mala sort pel Toni que hagi enganxat dues caigudes seguides, fins ara no havia volat mai!
Joan B, no te la perdis, però pensa que encara queden moltes preses per caure, només cal anar mig metre fora de la via per comprovar-ho...
Enhorabona.
En Josep Anton un dia me l'ha va proposar de fer però tot i que la paret és veu molt maca, la roca no em crida i despres del que li ha passat al Toni (espero que no sigui res)no sé no sé.
Vinga una abraçada
Mingo, a veure si t'animes a anar-hi , que m'agradaria que algú expliqui com veu el pas del 5è llarg ara que hi falta la presa clau....
Publica un comentari a l'entrada