La primera escalada

La Blanca tenia clar que volia provar l'escalada, no sabem massa perquè, però la qüestió és que ho volia provar.

De fet, ho tenia tan clar que hi va arrossegar tota la família i m'hi va enredar a mi.

La primera idea va ser buscar un lloc d'esportiva, un lloc que fos agradable i amb vies senzilles on s'hi trobessin bé. Poc o molt assegurat no era molt important perquè no havien de fer de primers, així que les opcions eren moltes.

Però com més que hi pensava, menys m'agradava la idea. Fer la primera escalada en un totxo d'esportiva ? Ràpidament va quedar descartat, tots sabem que aquests gimnasos a l'aire lliure són molt útils per pujar el grau i per fer vida social, però que tenen poc a veure amb l'escalada de veritat.

Per una noia de 16 anys el primer dia havia de ser una experiència lluminosa, una vivència única, un dia feliç. Així que els vaig portar a Montserrat, la muntanya de la llum, i a un dels indrets màgics de la muntanya: Agulles !

A Agulles, entre tantes possibilitats, vaig triar la Màquina de Tren i la seva aresta Brucs (a sota). Una agulla que és una talaia privilegiada sobre la regió i que te diversos avantatges pràctics, un sol llarg de 45 metres, una dificultat discontínua, un bon peu de via, i un petit i còmode rappel pel darrera.

El sistema que vaig fer servir per fer una cordada de 6 va ser molt senzill, vaig pujar amb una corda que fèiem servir per assegurar fins al cim i, des d'allà, anaven pujant un a un amb una corda auxiliar que servia per fer baixar la corda principal altre cop fins baix. L'encordament el feien amb un mosquetó de seguretat per no tenir problemes ni errors.

A sobre veiem a la Blanca al segon ressalt i, a sota, a l'Àngels al mateix indret.

Així, mica a mica, van anar pujant un darrera l'altre (a sobre, el Claudi arribant a dalt). I els que ja eren a al cim, es divertien veien les evolucions dels altres escaladors a la Mamelluda, a la Miranda de les Boïgues o a la Bola de la Partió (a sota).

Entre explicacions, algun intent frustrat i proves de rappel, el matí va anar passant i no ens va donar temps de fer-ne una altra. Perquè llavors venia la segona part, la travessa de les Agulles, pujant primer al Portell Estret, per anar gaudint de tot l'espectacle: la Tri-roca, les Bessones, l'agulla de l'Arbret, la Filigrana, el Dàtil i tantes altres.

Per acabar amb un bon dinar i celebrar, potser, el bateig d'una nova escaladora.

I per recordar-nos que no totes les escalades són com la d'avui, al fons vam descobrir una cordada que pujava l'aresta GAM del Bisbe (a sota).