29 d’abr. 2008

La primera escalada

La Blanca tenia clar que volia provar l'escalada, no sabem massa perquè, però la qüestió és que ho volia provar.

De fet, ho tenia tan clar que hi va arrossegar tota la família i m'hi va enredar a mi.

La primera idea va ser buscar un lloc d'esportiva, un lloc que fos agradable i amb vies senzilles on s'hi trobessin bé. Poc o molt assegurat no era molt important perquè no havien de fer de primers, així que les opcions eren moltes.

Però com més que hi pensava, menys m'agradava la idea. Fer la primera escalada en un totxo d'esportiva ? Ràpidament va quedar descartat, tots sabem que aquests gimnasos a l'aire lliure són molt útils per pujar el grau i per fer vida social, però que tenen poc a veure amb l'escalada de veritat.

Per una noia de 16 anys el primer dia havia de ser una experiència lluminosa, una vivència única, un dia feliç. Així que els vaig portar a Montserrat, la muntanya de la llum, i a un dels indrets màgics de la muntanya: Agulles !

A Agulles, entre tantes possibilitats, vaig triar la Màquina de Tren i la seva aresta Brucs (a sota). Una agulla que és una talaia privilegiada sobre la regió i que te diversos avantatges pràctics, un sol llarg de 45 metres, una dificultat discontínua, un bon peu de via, i un petit i còmode rappel pel darrera.

El sistema que vaig fer servir per fer una cordada de 6 va ser molt senzill, vaig pujar amb una corda que fèiem servir per assegurar fins al cim i, des d'allà, anaven pujant un a un amb una corda auxiliar que servia per fer baixar la corda principal altre cop fins baix. L'encordament el feien amb un mosquetó de seguretat per no tenir problemes ni errors.

A sobre veiem a la Blanca al segon ressalt i, a sota, a l'Àngels al mateix indret.

Així, mica a mica, van anar pujant un darrera l'altre (a sobre, el Claudi arribant a dalt). I els que ja eren a al cim, es divertien veien les evolucions dels altres escaladors a la Mamelluda, a la Miranda de les Boïgues o a la Bola de la Partió (a sota).

Entre explicacions, algun intent frustrat i proves de rappel, el matí va anar passant i no ens va donar temps de fer-ne una altra. Perquè llavors venia la segona part, la travessa de les Agulles, pujant primer al Portell Estret, per anar gaudint de tot l'espectacle: la Tri-roca, les Bessones, l'agulla de l'Arbret, la Filigrana, el Dàtil i tantes altres.

Per acabar amb un bon dinar i celebrar, potser, el bateig d'una nova escaladora.

I per recordar-nos que no totes les escalades són com la d'avui, al fons vam descobrir una cordada que pujava l'aresta GAM del Bisbe (a sota).

10 comentaris:

Mohawk ha dit...

Això si que és un bany de masses, que et prepares pel Far?

Ja ens emportarem a la joventut a escalar 'por ahí'!!

Per cert, alguna novetat de l'Esperó central de la To?

Ozzy ha dit...

La meva primera escalada també va ser la màquina de tren, i mira ara, les vies de 30 metres ja són tàpies per a mi.
Igual li passa com a mi, i en quatre dies és una artista dels gimnasos a l'aire lliure i dels clubs socials, je, je!!!!!

Ciao!!!

Petrus ha dit...

Felicitats per haver-li fet tastar una escalada de veritat. En el seu dia, a mi em van portar al Gep Llarg (amb reunió inclosa). Definitivament no hagués estat el mateix si m'haguessin fet enfilar a un totxo!

PGB ha dit...

A mi el Mohawk em va dur (o vaig dir-li que em dugués) a la Clerc de la Roca de les Onze Hores a Sant Llorenç. Aquésta va ser la meva primera via llarga...

Quina cutresa de roca, però que bona la via! ;)

PGB ha dit...

Heheh, ara si que puc parlar amb coneixement de causa i puc dir que Agulles és un lloc impresionant :)

Per mi, serà un lloc ideal per anar-me curtint en vies llargues, encara que siguin de pocs llargs. Llavors potser anar a la To a posar catxarrets també seria interessant :)
Com sempre, tot depèn del temps.

Percert, m'havia oblidat de dir que aquest casc em sona! ;)

Gatsaule ha dit...

Gràcies pels comentaris, va ser una bona jornada ben positiva. Només cal veure la cara de felicitat que fa la Blanca a la foto !

I tens raó PGB, el casc és el mateix que vaig deixar a l'Alba.....

Mingo ha dit...

Joan no pares. Aquestes escaladetes són tan gratificants, quan veus els descobriments que fan els novells escaladors.
Vinga una abraçada.

Goita Goita ha dit...

En una cosa si que estem d'acord, en la màgia d'Agulles ! Ara bé, veure escaladors en texans fa un cert mal d'ulls.

Pekas ha dit...

Una bona jornada de bateig...!!!!

i en un lloc... inmillorable...
:-))))))))))

Bones escalades ...company...!!!

Andreu ha dit...

Et felicito doblement, Blanca. Pel teu bateig i pels teus batejadors. Cal gent axís al mon de la roca.

Salut i "metres de roca".