27 d’abr. 2008

Tossal del Coscollet, via dels Germans Millet

La paret SE del Tossal del Coscollet s'aixeca imponent al fons de la solitària vall de Collroig i ja feia massa temps que me la mirava cada vegada que hi passava pel davant. Aquest dissabte, amb en Marc i en Piter, hi hem anat a recòrrer la via dels Germans Millet.

L'aproximació de la via no deixa de ser curiosa, pujant fins al cim amb cotxe per una llarga pista des de Coll de Nargó i baixant després fins al peu de la paret per una canal i un sistema de rappels (a sota, el Marc al segon), tal i com explica fantàsticament el Xavi.

Nosaltres vam pujar-hi a dormir el divendres per anar amb temps i poder gaudir de la sortida de sol sobre la paret (a sobre). La baixada, amb alguna petita errada no forçada, ens va portar un parell d'hores fins que començàvem a escalar.

A partir del croquis de la Guia d'escalades a l'Alt Urgell he muntat una ressenya (a sobre) on es veu clarament el recorregut de la via i la baixada fins al peu de la paret. Tot i que la graduació és generosa, he mantingut els graus originals. Amb aquella roca i aquella exposició, costa de graduar correctament.

La via segueix els primers llargs de la Directa (a sota, el Piter començant), quatre tirades trencades i irregulars on no hi vam trobar absolutament res d'equipament. Ni tan sols a les reunions.

Al cinquè llarg la via se separa de la directa, i ens va costar de trobar el punt exacte on ho fa. Això ens va costar un flanqueig fàcil però espectacular (a sobre), per poder enganxar amb la via (a sota, al sisè llarg, V+).

A la guia de les 100 millors del Pep Soldevila hi trobarem una ressenya molt acurada de la via. Hi trobarem algunes curiositats com un "A0 de l'arbre". Tot i que és evident que pujar per un arbre no és fer A0, si que cal reconèixer que és un pas curiós (a sobre).

Amb aquest pas comença la part dura de la via, amb tres llargs seguits de 6a. Aquí la roca continua força discreta, la verticalitat de la paret es dispara i ja es troba algun clau a la via (a sota, el novè llarg, 6a delicat del Soldevila).

També es comencen a trobar reunions equipades, sempre amb claus majoritàriament casolans (a sobre), però cal reconèixer el mèrit de fer una via així sense cap expansió ni als llargs ni a les reunions.

El desè llarg és el més complicat, roca trencadissa, verticalitat i només dos claus en els 40 metres d'una tirada cotada 6a/6b (a sota, a l'inici del llarg). Aliens i friends obligatoris !

Després d'una tirada de tràmit i molt trencada, i la travessa d'un jardinet, arriba la traca final, dos llargs de 6a que et deixen al cim (a sobre, el Piter iniciant el dotzè llarg i, a sota, arribada a la carena). Almenys el diedre final és molt bo !

En resum una via intensa en una paret força imponent però amb roca massa precària. El millor de la via han estat les vistes sobre Oliana i el pantà, la companyia del trencalòs (a sota) i el fet d'arribar a dalt i trobar-hi el cotxe !

20 comentaris:

edunz ha dit...

felicitats per la via a tots tres! ja comencen a ser sèries aquestes propostes..
m'havien dit alguna cosa de que varis claus tenien cordinos molt podrits i que era difícil substituir-los, os hi vau trobar?
merci!

Mingo ha dit...

Ostres Joan nosaltres haviem quedat per anar a fer aquesta mateixa paret el dissabte però imprevistos d'última hora no ens ho van permetre. Llàstima, per cert que tal la calor?.
Felicitats, estas fet una makina.

Gatsaule ha dit...

Si, la guia del Soldevila ho comenta, però la veritat és que hi ha tants pocs claus que te poca importància. En alguns cassos en vam posar algun de nou, però per sort els aliens i els friends entren força bé en general.

Gatsaule ha dit...

Mingo, quasi ens veiem.... Vam patir calor a l'inici, però cap exageració. A partir de la 1 el sol desapareix i llavors feia més aviat fresca.

Xavi ha dit...

Hola Joan, felicitats per l'ascensió. Jo seguiré tenint-la a la llista de pendents. Diumenge vam fer la EDER, per l'estil però més fàcil, també bastant trencada. Em pensava que havia fet "rotpunk" però després d'agafar-me a tantes savines i després de llegir l'article ja no sé que pensar...
Records!

Llorenç ha dit...

Ostres!!! molt guapa aquesta! felicitats a tots tres!!! mira que tinc ganes de fer la neuronium però amb aquestes espectatives qui sap!!!

gracies per la informació!

Piter ha dit...

Iepps Joan.. gran jornada, llastima de que la roca no fos la millor.

Amb en Marc el diumenge.. vam anar a fer marato de roca de qualitat !! festival a la del tako i la toc de gos... vam acabar rebentats !!

La proxima em d'anar a fer la Gali.. q ja fa temps q la tenim pendent !!

Gatsaule ha dit...

Xavi, fer una via de l'Alt Urgell que tu no has fet te mèrit, no em donaràs cap premi ?

Llorenç, jo també tinc moltes ganes d'anar a fer la Neurònium, una mica per comparar-la, però deu ser més disfrutona.

Piter, estàs fet un crack ! Hem de quedar ben aviat, abans no faci massa calor.

Riki ha dit...

Ei bones, sóc el Riki de Berga. Dijous volem anar al Coscollet. Moltes gràcies per l'informació. Enhorabona per la via! bones escalades!

Gatsaule ha dit...

T'agradarà la paret i la via, si fas aquesta, però compte amb la roca ! Vull dir que no s'hi pot córrer massa.....

riki ha dit...

ei, bones de nou. Ahir vam fer la via. M'ha agradat. La paret encara més. De fet, és el tipus de vies que m'agraden. No especialment per la roca, sino per l'entorn... Vam fer ensamblats fins a la R4 (dos pitons. Un d'ells amb un tros de corda feta pols) a l'alçada de la canal de la via directa. Després, seguir els pitons i intentar trobar les Rs. Vam haver de destrepar dos cops de petites ensigalades però en general va anar tot molt bé.

Gatsaule ha dit...

Celebro que la disfrutéssiu, Riki. Nosaltres ens vam perdre una mica per sortir de la Directa i agafar bé la via, però després ja vam anar bé.

I si, realment l'entorn és fantàstic !

Anònim ha dit...

El pasado sabado me baje desde la r9 o parecia la r9 por lluvia.
¿Como es la R9? Segun la reseña de soldevila despues de flanquear a la derecha el L9 sube y despues vuelve a la izquierda. Yo no ví eso y despues de flanquear derecha y subir volví a flanquear a la derecha dejando el techo rojo claramente a la izquierda. ¿Va por ahí? ¿Por donde sigue? Gracias, Chavi

Riki ha dit...

Ei Chavi,
Nosaltres vam trobar dos llocs on fer la R9(2 pitons en cada lloc). Vam fer la R9 en els dos pitons de més a la dreta ja que després surts flanquejant 4m a la dreta per enfilar-te 2m just abans d'una canal diedre una miqueta trencat i tornar a flanquejar a l'esquerra fins a trobar algun pitó que et situen en el llarg de 6a/b bonito que diu el Soldevila i fins a trobar la R10(pitons i bagues) situada uns metres més amunt d'un arbre que hi ha just a la dreta del gran sostre vermell i d'aquí fins el bosquet fàcil però trencat.

Anònim ha dit...

El que la persigue la consigue. Volvi ayer a la Germans Millet y esta vez sí la R9 la lolcalizé bien gracias auna foto de esta web donde se ve el sitio clave donde me perdí.Del jardin hasta arriba no me cuadra con la reseña. El priemr largo coincide con el doce de la foto que reflejas pero despues en diagonal izquierda sales a una reunion con espit y clavo (30 mts). Luego otro L de 30 metros recto bastante roto, R en espit y clavo y un ultimo largo cogiendo un diedro algo a la derecha con 7 clavos!!! en el largo y buena roca. Gracias por la informacion me fue util. Chavi e Inazio

Elisabet Perez Abella ha dit...

Eii bones,

Queremos hacer esta via este finde. Algun consejo o dato para encontrar la ppio de via ???
Muchas gracias.

Salut.

Eli

Gatsaule ha dit...

La via comença just a la vertical del cim, després de deixar enrere la Neurònium, en un esperó característic. Puja per unes fissures evidents, tot i que a les 4 primeres tirades no hi ha res de material d'equipament. Així que intenteu aplicar la lògica i porteu una bona ressenya!!

Elisabet Perez Abella ha dit...

El camí de baixada a la via, em preocupa.

Tbé, he llegit que hi ha la possibilidad de baixar sense fer el rappels

I no hi ha cap senyal que indiqui el començament de via, oi?
De resses en tenim vàries.


Gatsaule ha dit...

La baixada és el més fàcil de la via, només cal seguir la canal i fer els tres rappels, dos de més curts i un darrer molt llarg. Hi l'opció d'entrar per sota, des de l'embassament, però llavors la baixada ha de ser eterna.

L'inici no estava marcat quan hi vaig anar, i no hi havia cap senyal de pas en els 4 primers llargs, aventura total!!

Elisabet Perez Abella ha dit...

Gràcies per tota la info noi,

A veure, si al final el temps ens permet fer alguna cosa.

Fins aviat