A peu pel Garraf: l'Arboç-Vilanova i la Geltrú

El dissabte passat, després que el divendres a la nit passéssim amb èxit de públic la pel·lícula "Per on es va ?" a Vilanova i la Geltrú, vaig aprofitar per fer una caminada de les que al Berguedà no podem: anar en tren fins un indret i retornar a peu.

Aquest cop vam triar l'Arboç com a punt de sortida, un petit nucli penedesenc per on passen el tren i el GR-92. Arribar-hi ja va ser una mica complexe perquè calia agafar dos trens des de Vilanova, canviant a Sant Vicenç de Calders, però cal dir que el fet que, de moment, els bitllets siguin gratuïts, fa que les esperes se suportin millor.

L'itinerari (a sota) comença planer i travessar tot de zones de conreu fins arribar a Castellet, on s'enfila fins el castell (a sobre).

A partir de Castellet arriba el tram més interessant del recorregut, i és que el camí puja de manera suau per codines rocoses (a sobre), enllaçant petites carenes de la serra de Bonaire, situada entre Vilafranca i Vilanova. El recorregut travessa la màquia de margalló típica d'aquest massís, i aprofitem per descobrir algunes perles com aquesta orquídia anomenada Abellera fosca, Ophrys fusca (a sota).

Dalt de la carena principal (a sobre) agafem direcció sud per pujar fins al petit cim de la Talaia, que dóna nom al centre excursionista que ahir al vespre ens va convidar a passar la pel·lícula. Des d'aquest punt, la carena cau a pic cap al Mediterrani i al fons apareix el nostre destí final: Vilanova i la Geltrú (a sota).

Llavors ja tan sols queda baixar pel camí que travessa els darrers conreus de vinya (a sobre) o cereal (a sota), per arribar fàcilment al final d'un recorregut, que es fa tranquil·lament en unes cinc hores.