Sempre que puc, per Setmana Santa em quedo a casa. Se'm fa difícil haver de suportar tanta gent per tot arreu, tants cotxes a la carretera, tanta tranquil·litat alterada. A més, des de Berga, les possibilitats són tan grans en funció del temps i de les ganes....
Avui, que s'ha llevat un dia rúfol, hem aprofitat per anar a fer una caminada que és més aviat una passejada: la pujada al puig Cornador des d'Alpens.
El puig Cornador, de 1.228 m, és el cim més alt de la serra que separa les valls de Sora i de les Llosses i un bonic mirador. Sortint des d'Alpens (a sobre), en poc més d'una hora es pot arribar a dalt de tot.
El camí segueix gairebé sempre el GR-1, i ben aviat trobem la primera curiositat, la roca de la Pena (a sota), alta i esvelta. M'ha costat renunciar a intentar pujar-hi, però el bloc del cim es veu una mica inestable.
Avui, que s'ha llevat un dia rúfol, hem aprofitat per anar a fer una caminada que és més aviat una passejada: la pujada al puig Cornador des d'Alpens.
El puig Cornador, de 1.228 m, és el cim més alt de la serra que separa les valls de Sora i de les Llosses i un bonic mirador. Sortint des d'Alpens (a sobre), en poc més d'una hora es pot arribar a dalt de tot.
El camí segueix gairebé sempre el GR-1, i ben aviat trobem la primera curiositat, la roca de la Pena (a sota), alta i esvelta. M'ha costat renunciar a intentar pujar-hi, però el bloc del cim es veu una mica inestable.
El camí va pujant pel bosc de manera suau i molt agradable, i travessa de tant en tant algunes codines de gresos (a sobre), que es destaquen entremig de les margues, més toves.
Al final, el camí puja de cop per acabar d'arribar al cim (a sota). Sembla que abans del puig Cornador en deien el mirador de Catalunya per la vista que tenia, però els arbres han anat creixent i ara mateix queda força enfosquida.
Seguint la carena arribem al santuari de Santa Margarida de Vinyoles (a sobre), edificat al segle XIX damunt d'una ermità romànica, sembla ser que després d'algun episodi de pesta (a sota).
Amb temps inestable i algun ruixat d'aiguaneu retornem a Alpens, seguint el mateix itinerari que a la pujada (a sota).Al final, el camí puja de cop per acabar d'arribar al cim (a sota). Sembla que abans del puig Cornador en deien el mirador de Catalunya per la vista que tenia, però els arbres han anat creixent i ara mateix queda força enfosquida.
Seguint la carena arribem al santuari de Santa Margarida de Vinyoles (a sobre), edificat al segle XIX damunt d'una ermità romànica, sembla ser que després d'algun episodi de pesta (a sota).
3 comentaris:
Jo també penso com tu, per Setmana Santa millor quedar-se a casa i fer coses pels voltants. Sempre que el temps ho permeti.
Ens veiem!!!
Joderrr.. podemos fundar el club de los caseros... :-))) Jo igual... encara que he marxat un parell de díes. i quasi cada día he sortit.. :-))))
I a on tú vius... buuf... hi han tantes opcions... :-)))))
Salut i muntanyes..!!!!
Si, ha estat una mica la Setmana Santa més casolana. Però és que fot un temps revoltadet....
Publica un comentari a l'entrada