26 de març 2008

Cingle de la To, via del Gatsaule feliç

La primera via que vaig fer em va donar dos dies de feina, anava poc a poc i em va costar trobar un bon recorregut per les dues primeres tirades. El tercer llarg va sortir tot sol, tan sols era qüestió d'anar pujant pel lloc més fàcil recte cap amunt, i ja estava acostumat a la roca.

Arribar a dalt va ser una felicitat immensa, costava de creure. Sobretot després d'haver superat el mur superior amb tant sols 3 espits. Així que el nom de la via estava cantat.

L'aspecte que té aquest gres calcari al peu de la paret és aquest de sobre, finament estratificat amb petits sostres intercalats i més tombat que a dalt. Aquestes ratlles horitzontals de l'estratificació a vegades cal netejar-les de molsa, però tot i això són molt bones per friends i tascons, sobretot pels aliens.

Així que amb el meu fidel company vam tirar cap amunt.

El primer llarg comença en una placa tacada de color blau per la humitat i està senyalat per una fletxa (a sobre), puja amb tendència a l'esquerra cap a un espit i travessa el sostre per on tira més (a sota). Hi ha un fissura molt bona per les mans i per un camalot del 2.

Després flanqueja a la dreta per sota d'uns sostres i puja per gresos vermells (un espit) fins a un bon replà on fem la primera reunió amb un espit i la possibilitat de posar-hi mil coses.

El segon llarg puja per unes plaques fissurades fins un diedre, on cal travessar a l'esquerra després d'uns metres (espit) per pujar damunt d'un sostre evident. Amb un flanqueig a la dreta fins a unes mates pel lloc més senzill, ja veiem els dos espits de la segona reunió, i hi arribem flanquejant cap a l'esquerra pel lloc que ens emprenyi menys (fàcil però brut, amb herba i alguns boixos).

La placa final (a sobre) és força evident i va seguint diverses fissures verticals que tallen l'estratificació. Dos espits van marcant el camí que jo vaig seguir. Uns 15 metres abans d'arribar al cim, un mur lleugerament desplomat i amb poca presa em va obligar a fer un pas d'A0 d'un altre espit, però vaig veure que, de segon, el podia forçar en lliure (6a?).

A sobre he volgut ilustrar una mica les grans possibilitats d'autoprotecció que ofereix aquesta roca, en aquest cas per posar el segon espit del tercer llarg, crec.

En algun punt es veuen cagarades d'ocell, que em sembla que són d'aquest amic (a sota, falcó) que, de tant en tant, em venia a fer companyia.

4 comentaris:

Quimi ha dit...

Molt be Gatsaule! Jo tambe tinc pendent d'obrir alguna via en solo,pero fa força respecte aixo d'anar ficant spits mentres estas amarrat a un friend.
Felicitats!

Der kletterer ha dit...

Osti Joan, estàs fet un jefe del Vertikal!! Si que en deus estar de feliç! Avere si nem a obrir la directíssima. Apa bou!!

PGB ha dit...

Enhorabona felicianu! :)
Has d'estar com un nen amb sabates noves!!! I qui no ho estaria?

A vere si organitzes una trobada a la To, com ja t'han dit estaria molt bé!

Gatsaule ha dit...

Quimi, no pots tenir massa por si te n'has de refiar perquè t'aguantin una caiguda..., però també hi posava algun clau per si de cas !

Veig que tots els bous només veieu les directíssimes !

Per poc que pugui trobar un dia que vagi bé a uns quants, munto una trobada. Mentrestant aniré deixant les ressenyes detallades per si algú hi vol anar a treure el cap.