
El dissabte passat, després que el divendres a la nit passéssim amb èxit de públic la pel·lícula "
Per on es va ?" a Vilanova i la Geltrú, vaig aprofitar per fer una caminada de les que al Berguedà no podem: anar en tren fins un indret i retornar a peu.
Aquest cop vam triar l'Arboç com a punt de sortida, un petit nucli penedesenc per on passen el tren i el GR-92. Arribar-hi ja va ser una mica complexe perquè calia agafar dos trens des de Vilanova, canviant a Sant Vicenç de Calders, però cal dir que el fet que, de moment, els bitllets siguin gratuïts, fa que les esperes se suportin millor.
L'itinerari (
a sota) comença planer i travessar tot de zones de conreu fins arribar a Castellet, on s'enfila fins el castell (
a sobre).


A partir de Castellet arriba el tram més interessant del recorregut, i és que el camí puja de manera suau per codines rocoses (
a sobre), enllaçant petites carenes de la serra de Bonaire, situada entre Vilafranca i Vilanova. El recorregut travessa la màquia de margalló típica d'aquest massís, i aprofitem per descobrir algunes perles com aquesta orquídia anomenada Abellera fosca,
Ophrys fusca (
a sota).


Dalt de la carena principal (
a sobre) agafem direcció sud per pujar fins al petit cim de la Talaia, que dóna nom al centre excursionista que ahir al vespre ens va convidar a passar la pel·lícula. Des d'aquest punt, la carena cau a pic cap al Mediterrani i al fons apareix el nostre destí final: Vilanova i la Geltrú (
a sota).


Llavors ja tan sols queda baixar pel camí que travessa els darrers conreus de vinya (
a sobre) o cereal (
a sota), per arribar fàcilment al final d'un recorregut, que es fa tranquil·lament en unes cinc hores.
2 comentaris:
Segur que els vilanovins van disfrutar força amb la filmació.
M'encanta la comarca i, sobretot, el massís del Garraf, que per les seves característiques càrstiques és únic.
I aquest temps, el millor per anar-hi.
Si, ara les vinyes estan tapissades de flors blanques i grogues, els ametllers estan florits i la tempreatura és molt agradable.
La llàstima és aquesta falera que tenen els polítics d'asfaltar o encimentar pistes, i eixamplar camins per tot arreu.
Publica un comentari a l'entrada