Aquesta tarda ens hem arribat fins a sota el monestir de Montserrat per provar aquesta via amb en Mohawk, una via que semblava interessant després de veure'n el croquis a Onaclimb. Una via ben equipada, una zona que no coneixíem, una aproximació curta,..., ideal per una tarda.La via va pel gran diedre que es veu a la foto de dalt, que al segon llarg si que és un diedre. A sota, el Mohawk apurant en lliure el primer A1 (sembla que pot estar al voltant del 6b, el pas).
El tercer llarg, a les dues fotos, ben aviat es converteix en una xemeneia amb algun pas ben estret. També té algun pas d'A1, que jo he passat com un senyor i, en canvi, ell s'ha matat a treure'l en lliure. Finalment ho ha aconseguit i sembla que podria estar al voltant del 6b+.
El darrer llarg, a sota, és una típica xemeneia montserratina de dificultat moderada i força disfrutona, encara que la cara que posa a la foto sembla que indiqui una altra cosa...
7 comentaris:
Ja,ja,ja... quina cara d'estar estret (que no restret :P), eh!!
Una via bonica, a veure si algú matitza els graus, perquè es veia magnesi als passos difícils...
;)
Bonica via si senyors, jo l'he fet un parell de vegades. Que em dieu del pas d'entrada a la via.
La segona vegada que la vaig fer, el meu company la va treure en lliure la segona tirada i de primer, però no sabria precisar el grau.
Antoni, una via maca per repetir-la, es fa curta. I el pas d'entrada com a mínim curiós !
Te trams de artifo i de lliure.. nooo..??? me l'apunto... a veure si anem una matinal amb el Félix...
:-)))))
Ara he vist la ressenya... estic dormit... :-OOOO
De fet, és una via tan curta que potser és millor anar-hi a peu des de l'Aeri i així també fas una excursió,o combinar-la amb alguna de Mullapans.
Publica un comentari a l'entrada