Després del post de l'Òskar, finalment he anat a treure el cap a la Gravera. Potser és el totxo que queda més a prop de casa, i si abans no hi anava perquè la dificultat era elevada per mi, ara hi he anat precisament per això. Com canvien les coses !I és que l'altre dia donava voltes sobre el perquè escalo i, realment, una de les virtuts que té l'escalada és el grau de llibertat i la manca de regles, tan sols l'ètica personal i no trepitjar als altres. I disfrutar-ho, clar, sinó de què ens mataríem fent-ho.
Així que si els esportius poden apurar vies clàssiques, perquè els clàssics no podem pujar les vies esportives a la nostra manera ?
Dit i fet, amb el meu amic solitari vam enfilar la Tocapi (placa de la foto de dalt), que si a la guia diu que és 6c+, ja us puc ben assegurar que no, que és V/A1 amb un parell de passos d'ungla,un tascó i un friend.
Després, amb la corda per dalt, vaig intentar en lliure la Diagonal du yul (a sota), però patina moltíssim i no la vaig poder treure més que fent algun A0.
Ves per on, de quina forma més senzilla un lloc prohibit pot convertir-se en un lloc ideal !
8 comentaris:
Lolo!
M'encanta la teva manera de veure les coses! A veure si sortim a passejar aviat
Doncs jo també trobo que està molt bé això d'entrenar a vies esportives (sempre que no es pitoni!!) i més si són com les de la Garvera... super-sobades!!
Veig que ja practiques per la Barrufets, aquesta és més llarga que la Mescalina, eh!! :P
Hola Gatsaule, és difícil trobar un company per anar a escalar, jo fa un any que m'he quedat sense company habitual, el Joan ho ha deixat, s'ha près unes vacances d'escalada prou llargues...tú veig que t'estàs fent un assiduu de les solitàries...per cert, aquest diumenge vaig fer la Postres de Músic a Roca Narieda, quin VIOTE!
quina EXPOSICIÖ!! et jugues unes galetes a les plaques...i a més la sorpresa final, per sortir de la desena reunió, a dos llargs del cim
tens un slab finíssim molt vertical i el Parabolt a deu metres! per sort hi ha un tronquet serrat a 4 metres, el que passa és que primer s'ha d'arribar a l'arbret, la placa només té dues preses de mans i de peus res, adherència pura i dura...et jugues un factor 2 en cas de patinada, la veritat aquesta via és per a gent amb l'adherència molt consolidada, i això de V+ obligat com diu la ressenya no és cert, aquest pas, per a mí és 6a mínim.
Ja ho diu la ressenya dOnaClimb que és Expo i tan!
Vàrem resoldre el pas d'una manera poc decorosa però que ens va ser útil, ja t'ho explicaré per si hi tornes, però que sigui aviat ja que aquesta paret és un forn.
Prepara't Gat (saule) que pujem els 4 dies del proper pont del treball!!! :)
ui ui ui... aquests passos d'ungla que peten les regletes!!! :P hehehe
mentre tu facis mes grau en lliure que jo, cap problema per que provis vies mes dures en artifo ;)
fins aviat joan!
Eii Gatsaule!!
Darrerament molt dedicat a l’artifo, ehh?
que bé..jiji..
que encara tenim pendent la KRT ;-))
ara potser ja és una torradora... però allà està...ehh? :-P
Avant!!
M'encanta i comparteixo aquest esperit obert i ple de posibilitats...si senyor
salu2
flx
Hola Gatsaule! A veure si ara convertiràs la Gravera en el nou pilar del Segre del Berguedà! L'important és passar's-ho bé fent el que t'agrada. Salut!
Publica un comentari a l'entrada