Amb el mal temps previst pel cap de setmana, vam buscar alguna cosa per poder fer ben ràpida, i així va sortir la possibilitat d'anar a la via Guateque, del Serrat dels Monjos (a sobre, imatge extreta de www.ressenya.net). Una via de 6 llargs força interessant que arriba gairebé dalt de tot del serrat.A sota, podem veure en Gatsaule iniciant la via, després d'haver-se carregat una de les preses clau ( i és que no es pot ser petit i lleuger !).
En general, la roca és molt bona (a sobre, el Joan arribant a la primera reunió), i l'equipament justet però suficient, amb claus i espits. Mentre els dos primers llargs pugen més o menys rectes empalmant esperons, el tercer llarg és molt curt i travessa un sostre cap a la dreta (a sota, el Miquel flanquejant).
No som els únics que hem tingut la mateixa idea d'anar a aquesta paret d'aproximació curta i retirada fàcil, a sobre una cordada ens segueix pel mateix esperó, i a sota, una altra està a la via alta fidelitat.
En la foto de sota, podem veure clarament quin és l'estil de la via, amb el Miquel i en Gatsaule al quart llarg:
Al final del quart llarg, una corda fixe un pèl cutre ajuda a travessar una canal (el Miquel, a sobre), per anar a buscar les plaques finals que es fan en un parell més de llargs (a sota).
Just començar el ràppel de baixada i les previsions es compleixen: comença a ploure ! Per sort, en aquest cas la major part de l'aigua cau quan ja estem dins el cotxe,....
11 comentaris:
Je,je,je... que justet us ha anat, eh! El ràpel aquell en ple diluvi deu ser una cascada...d'aigua i pedres, eh!
He fet unes quantes vies del sector, però no m'acava de convencer, massa matoll, però per fer metres ja val... si algun dia volem seguir entrenant en fer metres, podem fer l'aresta JAN, diuen que té algun llarg força bo (ressenya a Onaclimb, com sempre) :P
Si que hi ha matoll però hi ha vies amb tirades molt bones. A mi em va agradar bastant la de "l'Aranya", fas força metres. També la clàssica "Pícnic". L'aresta Jan està a la llista, també té bona pinta. És que Montserrat no te l'acabes mai!.
hola!!
com sempre no pares de fer activitat! Em falta escalar una mica més per enfarigolar-me en aquestes víes.
Salutacions
Últimament la pluja sempre espera a aprèixer en cap de setmana.
Capricis del temps.
Molt maca la via.
Salut!
Trobo que és una zona molt interessant, molt pirenenca, potser poc montserratina. Les vies costen de trobar i de seguir, però la roca és molt bona i les reunions molt còmodes.
L'aresta Jan no sé, es veu durilla però es pot provar.
Ben cert, ultimament... festa o pont que hi ha: PLUJA.
El temps ens puteja :P
Percert Joan, millor fer vies amb companys que parlen que silenciosos, no? :P
No ho dubtis ni un moment, però més que per la conversa perquè t'estalvia fer totes les tirades dos cops.... he, he !
I si són companyes, encara millor !
Gatsaule! No penso anar a les Dolomites com portis aquest paraigües, eh!
;)
S'ha d'anar preparat per les inclemències del temps, que no se sap mai....
Es una zona qué cm dieu...está be per fer metros... poc montserratina...peró té el seu rotllo...
Per cert... que veig que no sóc l'únic que porta el paraigües a sobre... entre els friends i els peus de gat... :-)))))
Vaja finde passat per aigua..:-(((
Eso si... ara está tot preciós...
Auxiau..!!!
Gatsaule!
Realment no sé per que al Mohawk no li agrada aquest paraigües.
ben segur que és l'últim model de BD ...alpí i ultralleguer.. discret..
i que a les Dolos causa furor.
Ara que dimarts ni amb paraigües... :-(
Publica un comentari a l'entrada