Moles del Don, via Itaca

Al llibre "El plaer de l'escalada", de Ramon Majó, la defineixen com "una de les escalades clàssiques més boniques de les Moles del Don", així que aprofitant que passava per allà a la vora m'hi vaig encaminar per tastar aquesta roca. És el primer cop que escalo als Ports i diuen que cal començar amb bon peu.

D'entrada, l'aproximació és molt agradable, una passejada planera per la vora del riu Estrets, d'aigua transparent i d'un color verd curiós. Al peu de la via hi ha una bassa temptadora (a sota), on hi he arreplegat un parell de sabaters entretinguts en feines reproductores.

I la via realment és molt maca, ben equipada i lògica. La roca és un conglomerat molt bo per on ja s'ha passat i s'han netejat els líquens, un conglomerat de còdols calcaris al 90 % que a vegades sembla més aviat una calcària per l'aspecte. Si algú vol més informació de la zona, aquí en trobarà una mica més.

Al peu de via hi ha un còdol trencat sikat, amb el nom de la via, però està just a la dret d'un gran pi. Les altres vies de la zona també tenen el nom a peu de via i això ajuda a situar-se.

Les tres primeres tirades tenen entre 10 i 13 parabolts cadascuna, la quarta només dos. I totes les reunions tenen 3 parabolts amb anella. Seguretat màxima excepte al pas difícil de dalt de tot, on si rellisques caus a un replà. Una qüestió una mica angoixant quan s'escala tot sol.

A sota veiem l'ambient de la tercera tirada, la més llarga de totes i, a sobre, el sistema de bloquejar la corda amb gomes perquè la corda no s'escoli cap avall i, al mateix temps, no es perdi elasticitat en cas d'una caiguda de primer.

La soledat no ho és tant, però, quan el sol de la tarda va projectant la teva ombra a la paret del costat (a dalt) a mesura que puges, i vas veient a la reunió com la motxilla espera pacientment (a sota).

La baixada és evident, només cal seguir unes fites cap a una canal arbrada que es va redreçant fins trobar-hi un tram de xemeneia llisa que deu ser III o IV si no t'agafes a la corda que hi han deixat. A la roca de la dreta de la canal (a sota) també hi ha un rappel muntat.

Davant de les Moles, sempre tenim la Gronsa Sud (a sobre, amb l'ombra que comença a pujar). I no podem marxar d'aquesta zona sense despedir-nos de les Roques de Benet que s'alcen sobre els ametllers florits (a sota).