Cresta del Sol

Gràcies al blog d'en K., vaig veure que al Madteam havien publicat una ressenya per una de les arestes de conglomerat que pugen als Bastets, per la banda que dóna al pantà de la Llosa del Cavall. Una cresta que han titulat del Sol (foto de dalt), i que tenia molt bona pinta.

Aquest diumenge vam anar a provar-la, amb el Toni i l'Àngel, i cal dir que amb la ressenya esmentada no vam tenir cap problema per trobar ni el camí ni la via. Un camí perfectament netejat, que de moment només és evident si vas llegint la descripció impecable de l'itinerari, et porta fins la mateixa cresta.

Allà vam tenir el primer contratemps, l'Àngel es va ressentir d'una lesió a l'esquena i va decidir esperar-nos al cotxe. L'escalada, que va sempre lleugerament per l'esquerra del fil de la cresta (foto de sobre), es desenvolupa sobre un conglomerat molt sòlid, de còdols grossos, molt ben equipada. Fins i tot diria que el grau està sobrevalorat i l'equipament és una mica excessiu, però això mai ha estat un problema. Una escalada que es pot fer perfectament amb botes i amb 8 o 10 cintes, si es volen posar totes, clar.

Nosaltres portàvem cordes de 45 m i no vam tenir cap problema per fer una reunió intermèdia al darrer llarg de 60 m, al final de la corda hi havia un parabolt en un punt on la cresta s'aplana considerablement (foto de sota).

Tot i el dia lleig que feia el diumenge, la vista des de la cresta és molt maca, al final de tot podem veure l'aspecte de la serra d'Encija que queda al davant mateix.

Després d'arribar al primer cim (a sota), les presses per anar a trobar l'Àngel al cotxe ens van fer baixar directament sense acabar de fer la resta de la cresta, més senzilla, pensant que ja hi tornaríem. Ara li devem una segona visita quan es trobi perfectament recuperat.