Tornem al Cavall Bernat, aquest cop amb l'Albert a fer una de les poques vies pendents que hi tinc: la GAM, una mena de variant difícil de la normal, ben descrita a dalt a la ressenya del Coleccionista de vies. I és que després de la Normal, la Punsola-Reniu, la Puigmal, la Desirée, l'Anglada-Guillamón i la Pérez-Vergés, ja costa trobar-hi reptes nous!
Fem l'aproximació habitual per la canal del Cavall i ens encordem a l'arbre, els primers metres són aeris però molt fàcils i ja els coneixem. Mirem la ressenya, i decidim d'empalmar els dos primers llargs que són molt curts i no trobem cap avantatge en separar-los.
El flanqueig amb el pas sobadet costa una mica, com sempre, i després ja és qüestió d'enganxar-se als espits/claus/parabolts/burins per anar progressant. A mesura que anem avançant, la paret de sota es va tornant més vertical i, el que comencem en A0, acaba en A1, sobretot per arribar a la reunió que, per cert, és molt incòmode.
El llarg del diedre comença incòmode amb un parell de passos d'A0 i una sortida en lliure que costa per la mala qualitat de la roca. Però ben aviat millora i acaba sent un llarg ben bonic i més equipat del què imaginava.
Això si, amb un bon ambient!
Després ja només cal fer la darrera grimpada fins al cim, on ens hi estem una bona gaudint del dia primaveral que fa. Ha estat una bona escalada, curta però molt variada i totalment recomanable!
2 comentaris:
Ei Joan! bona aquesta, darrerament t'hi has aficionat al Cavall.
Si, em va agradar més del què em pensava! El llarg del diedre és molt bo! Suposo que ara triagré temps a tornar-hi...
Publica un comentari a l'entrada