12 de jul. 2010

Puigmal al Cavall Bernat


La Puigmal és una de les línies mestres del Cavall Bernat, una via clàssica que, amb el reequipament, ha canviat profundament. Trams que eren en A0 de clau a clau ara són obligats, i trams d'artificial amb passos llargs i treballosos ara es fan en A0 fàcil.

Però no deixa de ser una línia magnífica i, avui, tot i la calor que la feia precisament aconsellable, hi hem anat amb el Mohawk. A part de les ganes que hi teníem, també volíem practicar l'autoprotecció, que a Val di Mello ens en farem un fart!

Hem pujat ben aviat, però no ens hem estalviat la suada de l'aproximació. I després, amb un primer llarg selvàtic, la suada tampoc ha afluixat. A la reunió, era curiós estar parat, però sense deixar de suar....
Després d'un primer llarg de tràmit, el segon em feia respecte. Un diedre desequipat, amb només dos claus de via, però que a l'hora de la veritat es deixa fer prou bé. I amb una fissura on els tascons entren de meravella.

Això si, aquí la via ja comença a redreçar-se de debò, i l'ambient comença a ser aeri.
El tercer llarg (a sobre) és curt, però em va semblar el més difícil i obligat. Aquí la paret ja és totalment balmada i només hi trobem un parell de claus, encara que en alguns forats els aliens verd i vermell entren bé. Després del segon clau, cal fer un divertit flanqueig cap a una reunió força incòmode.

En canvi el quart, tot i que continua pujant en lleuger desplom, és un diedre/xemeneia que es deixa fer. Al començament de la xemeneia hi trobem tres parabolts que donen tranquil·litat i, a dins, vam poder posar el camalot del 5, la bèstia!

Dins de la xemeneia ens va començar a tocar l'ombra i, tot pujant, tots dos vam arribar a parar-nos per gaudir-la una estona intentant deixar de suar.
La reunió més curiosa de la via, i una de les més còmodes, és la quarta (a sobre), encaixada dins d'una fissura. A més, és l'únic lloc realment fresc de la via!

El cinquè llarg continua en xemeneia fàcil, reptant en direcció a l'exterior, on hi ha una dura sortida d'artificial (a sota). Aquí els camalots del 5 i del 3 ens van ajudar molt a arribar al parabolt de sortida, i el link cam gran a protegir-la després. L'ambient és aeri com poques vegades, sort que després la dificultat decreix...
A partir de la cinquena reunió el panorama canvia radicalment. Els dos llargs que falten fins el cim són d'artificial fàcil equipat amb parabolts. I n'hi ha per donar i per vendre, els que no hi ha més avall i encara més.

Això si, l'ambient és espectacularment aeri, sobretot el darrer llarg, que puja pel fil desplomat de la carena del Cavall. Aquí el sol ens torna a tocar, i arribem al cim mig deshidratats.
Així que enfilem ràpidament els ràppels i el camí del bar, on comencem el procés de recuperació de líquids que durarà tot el diumenge...

I ja començo vacances. Uns dies a Val di Mello i Dolomites, on espero que no faci tanta calor i que el temps ens respecti i en poguem fer alguna!

Fins la tornada!

10 comentaris:

Joan B ha dit...

Felicitats per la via Joan

Aquesta és d'aquelles que satifà poder dir que ja has fet !!
Bones vacances
salut i a tibar

lux ha dit...

Cavaller!

felicitats per la via!!
És d'aquelles que el sol nom ja fa impressió...

Ara deixes el conglomerat pel granit i la dolomia...mmmmm....
Que vaig molt bé!!

Xavi ha dit...

Una bona via per posar-se les piles abans d'anar de vacances. Que vagi bé per la Val di Melo!

Pere de can Peret ha dit...

Buff... Impresionant!
Que vagi molt bé. Bones vacances!!

Fernando ha dit...

Buenas vacaciones.

Klaus ha dit...

Que vagin molt bé les vacances ;D !!!

Gatsaule ha dit...

Moltes gràcies a tots, ens llegim a la tornada, amb alguna història nova!!

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats Joan i Mohawk! bon entrenament per les Dolomites, les fotos es veuen més impressionants que la via! buff, em sembla que tardaré a anar-hi!

Llorenç ha dit...

PEr fer aquesta caldrà menjar moltes sopes!!! o buscar algun amic valent!! moltes felicitats als dos!

i bones vacances!!! vigila aquests dies previs a marxar que ens coneixem!!! i ets una mica sapastre!!!
sort!

Roque ha dit...

Felicitats a tots dos. Feia temps que en Mohawk li tenia ganes...
Bones vacances als Dolomitas i a veure si aquest cop teniu més sort amb el temps.
Una abraçada.