L'endemà de la GAM, amb el José Manuel, anem fins a Abella de Conca per descontracturar-nos. Allà, gaudirem de dues vies molt interessants, però també molt agradables en contrast amb l'exigència de la GAM de Diables...
Comencem per la Placa base, una via sense cap assegurança (únicament un espit a la primera reunió), però que sembla que es pot protegir bastant bé. Els dos primers llargs travessen unes magnífiques plaques fissurades on cal trobar l'itinerari perquè escalarem sense referències.
Comença el company, i veig que va pujant prou bé, posant ara un friend, ara un tascó... Quan em toca a mi, descobreixo una meravella de placa, amb molt bona roca, que em fa gaudir de valent!
Ataco el segon, que trobo similar al primer, i el gaudi encara és més gran. Retrobar el plaer de la cerca de l'itinerari potser és el més important d'aquesta via, també el de progressar segur en aquest entorn desprotegit. Un altre gran llarg!
Per arribar a dalt, seguim el diedre que ens sembla millor, però aquí la dificultat ja és molt més baixa i la vegetació més abundant.
Al cim hi ha una instal·lació de rappel, però també es pot baixar caminant fàcilment després de fer una curta cresta. I en poca estona som al peu de l'esperó.
Dos llargs força llargs ens tornaran a deixar a dalt, en una via força més equipada i amb una roca més dubtosa. Aquí cal anar en compte, si surts de la via només perilla que et fotis algun bloc gros per barret!!
I després, repetim la bonica cresta que ja coneixem i que ens retorna al camí de baixada, després de fer aquest parell de vies ben recomanables!
2 comentaris:
Com deus haver disfrutat Joan! un geòleg com tú entre mig de plegaments, tot un txiqui park hehe
Si, són les estribacions del sud de l'anticlinal de sant Corneli, aquestes capes, com més al nord, més tumbades!! Un espectacle de la natura.
Publica un comentari a l'entrada