Parada obligatòria

Aquest és el títol d'un llibre d'en Joan Barril que em va agradar molt quan el vaig llegir. Tracta de les reflexions d'un home que es troba a la meitat de la vida (quaranta i tants), i pateix un accident greu. Quan estava a l'hospital estirat al llit i aguantant el dolor pel braç trencat, hi pensava.

Però mai hagués cregut que jo em podria trobar en una situació semblant.

I és que aquest dilluns, al començament de la baixada per la canal del Cavall, una relliscada tonta pel fang em va fer caure sobre el braç dret. Resultat: trencament de l'húmer (a sobre).

Després de tota una pel·lícula de metges, bombers i hospitals, finalment el dimecres a la nit em van operar (a sota). Ara ja puc dir que tinc el braç de titani !

I això que veníem amb el Pep (gràcies per tot !) de pujar tranquilament la Punsola-Reniu del Cavall, amb tota la muntanya per nosaltres i un clima ideal per escalar.

En tenia un record difús perquè ja feia més de 25 anys que l'havia fet, i reconec que em va agradar molt. Ben assegurada, amb ambient, llarga i amb prou bona roca que permet apurar bastant el lliure fins i tot als que tenim poc nivell. A sobre, al cinquè llarg i, a sota, el sisè.

Fins i tot al setè llarg (a sobre, quan encara tenia el braç bo) es poden fer trams en lliure tot i el desplom. A sota, arribant a la reunió.

I la sortida en flanqueig cap al cim (a sobre), acaba d'arrodonir-la. En resum, una via per gaudir molt i patir ben poc.

Finalment, un record i un agraïment pels bombers que em van haver d'aguantar durant el rescat (a sota).