Gran Combin, per l'aresta de Meitin

Continuem anant cap al nord i, la darrera aturada, la farem al Valais per intentar un dels grans quatre mils del Valais: el Gran Combin. Una muntanya amb diversos itineraris de neu pel vessant nord, i més rocosos pel vessant sud. Nosaltres anirem a l'aresta de Meitin des del refugi de Valsorey.

Així que deixem el cotxe a Bourg-Saint-Pierre, a la vora de la carretera que puja al Gran Sant Bernat des de Martigny i enfilem la llarga aproximació. Tot i el què diuen els rètols, del cotxe al refugi cal comptar unes 3hores i mitja.

Els 1.300 m de desnivell que tenim fins el refugi, es reparteixen en una primera part que puja ben suau, i en una darrera pujada contundent.

Al refugi, poca gent. I havent sopat comença una vetllada inoblidable, d'aquelles d'abans, amb cançons alpines incloses i alguna ronda de genepi!

Sortim de negra nit, però aconseguim de seguir les fites fins a la gelera, i allà, de trobar una traça. Posem grampons i la travessem fins a un pal característic que ens marca l'inici del camí de l'aresta. Fa molt fred i bufa un vent gèlid, però arribem a l'aresta calents de la forta pujada.

A l'aresta comença a clarejar el dia i, en el primer tram que es fa caminant, anem veient com la llum va guanyant terreny a mesura que ens acostem a les dificultats.

Arribem al primer tram d'escalada i ens encordem. Aquí la ressenya marca un curiós pas de III+ que se sol fer en A0(???), un bon desplom protegit per un parabolt.

Tot i que la roca, en general, és força trencada, als trams verticals és ben sòlida. I els parabolts que hi ha de tant en tant, són ben útils. 

La dificultat no passa de IIIº i el més complicat és trobar el millor recorregut. Això ens permet d'escalar amb guants, que amb el fred que fa, resulta ben útil!!

L'aresta Meitin és l'aresta oest, el què vol dir que a mesura que anem pujant, el sol tocarà a tot arreu menys aquí!

Finalment arribem al final de l'anomenat segon graó i ens toca el sol. L'entorn és increïble, ens acostem als 4.000 metres i ja em deixat enrere el Mont Velan, omnipresent durant tota la ruta. Al fons, els Alps francesos i el massís del Mont Blanc.

Per arribar al primer cim, encarem el tercer graó, molt més curt que els altres dos. Aquí ja no ens encordem, els passos difícils són més curts i aïllats, i així fem via més de pressa.

Finalment arribem al Gran Combin de Valsorey, de 4.184 m, cim de l'aresta de Meitin.

Al fons apareix el cim principal, per arribar-hi ens calcem els grampons, baixem al coll i enfilem la darrera pujada.

Una hora més tard arribem al cim principal, el Gran Combin de Grafeniére, de 4.314 m, on gaudim d'un dia excel·lent!

Cap a ponent destaca el massís del Mont Blanc.

I cap a llevant, una pila de quatre mils del Valais, com el Cerví o el massís del Mont Rosa, muntanyes que hem compartit amb el Pep.

També ens fixem en la Dent Blanche, un objectiu difícil però que tard o d'hora volem anar a provar.

Llavors ja només ens queda desfer el camí fet. Tornem al Gran Combin de Valsorey, ens treiem els grampons, i comencem la baixada de l'aresta amb una combinació de rapels i desgrimpades.

En algun punt costa de recordar per on hem pujat, però anem trobant algunes referències i anem perdent alçada al mateix temps que puja la boira. 

Aconseguim arribar al coll de Meitin abans que no ens agafi la boira, així que pleguem el material ben relaxats perquè ara el camí que ens portarà al refugi ja no és gens perdedor.

Ara ja només ens queda el retorn, primer fins el cotxe i, l'endemà, cap a casa, després de 6 dies intensos on hem pogut gaudir intensament d'aquestes muntanyes alpines.