Diumenge passat ens vam poder retrobar per escalar amb el Pep i l'Albert, un retrobament especial perquè fa moltíssims anys que sortim junts a muntanya, però darrerament problemes i lesions fa que costi més. De fet, quan vam començar, entre els tres sumàvem poc més de 50 anys, i ara ja superem els 170!
La via triada, l'aresta Ribas del Pollegó, de la que en tenia un gran record. Una via prou llarga, però que vam fer empalmant llargs igual que fa 7 anys, de manera que en 7 tirades et poses dalt.
Després d'un inici dur, ja que no ens vam voler saltar el pas inicial, la via es fa molt agradable. Potser el tram més difícil es troba al final del que per a nosaltres era el tercer llarg, amb un flanqueig molt aeri on cal apretar una mica (a sota).
Excepte algun punt en concret, la roca és excepcional a tota la via, sobretot a les plaques més contundents plenes de grans còdols i bons forats. I això fa que pujar-hi sigui un viatge per la pura delícia.
Al tram final la dificultat es relaxa i és on trobem algun tram més delicat de roca. Al final, un petit bombo molt més senzill del què aparenta, és un bon final per a la via.
Una via que ens va deixar molt bon regust a tots, suposo que la combinació de bona temperatura, les ganes que teníem i la bona roca, hi van ajudar molt.
Dalt del cim, foto de record de la retrobada del Trident, encara que aquí semblem més aviat la tricolor!!
Després per baixar, van seguir les traces de sota la carena, que curiosament no vam perdre, fins arribar al camí de la Plantació i al del torrent Fondo, i en poc més d'una hora tornàvem a estar a la Vinya Nova.
4 comentaris:
Enhorabona, veig que el Pep està llançat. Em feu molta enveja, a veure si aviat puc tornar a escalar.
Una abraçada
Fa por aquest Trident hahaha molta guerra tots tres enhorabona per la via i la retrobada.
Moltes felicitats Gatsaule! Tanmateix devia ser una sortida ben especial, el retorn del Trident, una via amb records personals, bona roca...
(No segueixis per aquest camí de fer sumes dels anys, t'asseguro que acaba essent esfereïdor!)
Doncs el Pep es troba en gran forma..., per l'edat que té!! Ànims Mingo, quan estiguis a punt avisa i en fem alguna!!
Jaume, no sé si en fem gaire de por, però almenys intentem no fer gaire el ridícul!!
Si que va ser especial la retrobada, Xiruquero, tot i que no som gaire de mirar enrere de tant en tant tampoc fa mal! I ara a veure si podem agafar una certa continuïtat!!
Publica un comentari a l'entrada