Mont Aiguille

L'endemà de bon matí, deixem Orpierre i ens acostem fins a Richardiére, al vessant sud del Mont Aiguille. És una muntanya separada de la gran carena del Vercors per una falla, i que fa temps que ens crida l'atenció, sobretot perquè es considera que, per pujar-hi, es va fer la primera escalada de la història.

Sembla ser que el rei francès (Carles VIII?) passava un dia per allà i els veïns li van dir que aquella muntanya era inaccessible. Evidentment, per un rei francès això no es podia tolerar, així que va enviar l'exèrcit a conquerir el cim, cosa que es va aconseguir el mes de juny de 1492, després de molts esforços i algun cadàver.

Nosaltres no volíem conquerir res, però ens feia gràcia arribar fins un cim tan emblemàtic, així ue vam agafar el bonic camí que puja fins el coll de l'Aupet, base de totes les vies. el problema va ser el fred intens i un vent molt constant que va començar a bufar, combinat amb que la via triada estava a la cara nord....

Així que després de pujar la primera tirada i quedar amb les mans sense sensibilitat, vam entendre que ho passaríem malament si continuàvem, així que vam anar a buscar la via normal.

La via normal no és molt senzilla, té alguns trams de III i III+, però es pot fer perfectament sense encordar-se. Nosaltres portàvem tot el material d'escalar, però el vam arrossegar a l'esquena i només el vam treure per baixar. És una llarga grimpada amb uns trams amb cables que, en alguns punts, fan més nosa que servei.

Al final,una llarga xemeneia ens deixa dalt, on hi trobem una mena de gran prat envoltat de cingleres.

Pugem fins el punt més alt, encara ben abrigats, i gaudim de l'espectacle que tenim al davant: el Gran Veymont i la muralla est del massís del Vercors!

Anem a buscar la via de descens, en una fita situada una mica més enllà de la canal de la via normal. La baixada consisteix en una llarga desgrimpada per una canal descomposta, fins que queda tallada. Llavors comencen els rappels. Primer un de 30m.

I després un de 50 m realment impressionant, pel mig d'una falla de la muntanya. Llavors ja només ens queda una curta desgrimpada que ens retorna al camí inicial.

I tornar a gaudir del camí de baixada, pel mig d'una fageda, i agradable com pocs. Per cert, si voleu més informació, a la pàgina del Camptocamp la trobareu actualitzada.