Esperó de la Segalla a la Rúa del Roig i Indigneu-vos a Vilamala

Aquest dissabte, amb el Toni pràcticament recuperat, anem cap a Sant Llorenç de Morunys. El temps és inestable i busquem coses curtes on puguem fugir fàcilment, així que anem a conèixer la paret oest del santuari de Lord, anomenada Rúa del Roig.

Amb una aproximació còmode de 15 minuts des de l'aparcament del Santuari, arribem a la paret i ben aviat ens adonem de l'error. La temperatura és baixa (4ºC marcava el cotxe), no hi toca el sol i bufa un aire penetrant.

Però la paret és veu molt interessant i el lloc és agradable i no volem marxar sense tastar-ne la roca, així que ens fiquem a l'esperó de la Segalla, que es veu curta i ràpida. El Toni ataca el primer llarg, que tot i que es fa molt en A0, es queixa de la roca freda.

I realment ho està de freda. Quan començo a pujar, ràpidament em queden els dits entercs i em costa força de trobar el tacte suficient per fer els pasos en lliure. Sort que després el segon llarg és fàcil i ràpid, i ben aviat som a dalt!!

No ens cal gaire estona per decidir-nos a buscar un altre lloc més assolellat, i recordem que a les plaques de Vilamala hi havia una altra via que no coneixíem, la Indigneu-vos. Així que pugem a donar una volta per la plana del Santuari i anem cap a Vilamala.

La via comença a la canal que hi ha sota de l'aparcament, uns 50 m més amunt de la de l'Arantxa, on es veu un parabolt. De la via sorprèn la diferència entre els dos primers llargs i el darrer, però la configuració de la paret és la que és....

També sorprèn la roca, realment extraordinària. Llàstima que de tant en tant salti alguna presa, perquè obliga a anar alerta més del compte!

Els dos primers llargs són tan senzills com poc evidents. Costa veure les assegurances en aquest mar de còdols, i a vegades la intuició no funciona. El segon llarg el vam fer per un lloc que no tocava (són 2 parabolts en 40 m), i sort en vam tenir de portar els tricams!

El tercer comença per un mur tombat i senzill fins un bombo molt marcat. Com a tota la via, els passos són molt obligats, el problema és que aquí el 6a+ em passa factura. Hi ha un parabolt al llavi, però el segon està  molt amunt.

M'hi poso, ho provo, endevino els passos, però cada vegada que intento enfilar-me, la possibilitat massa evident de trencar-me les cames picant a sota en cas de caiguda no em deixa acabar d'arrencar. Al final el bloqueig s'imposa (massa seny?) i acabo flanquejant a buscar la sortida per la via de l'Arantxa.

Després provem el llarg des de dalt, on no puc més que reconèixer que és molt bo, llàstima que els parabolts estiguin tan mal posats, perquè és evident que la dificultat és més baixa que a la via per on hem acabat sortint, i que el 6a+ respon sobretot a la perillositat del pas!

Haurem de tornar-hi quan estiguem més valents!