29 d’abr. 2012

Esperó de les Colobres al Cap del Ras

Després de molt temps sense poder coincidir, dimecres tinc festa i quedem amb el Xavi i amb un seu amic maresmeny, el Sergi. L'objectiu, una via del Cap del Ras que té tons Montrebeians: l'Esperó de les colobres.

A sobre he deixat una foto del recorregut, juntament amb la bona ressenya d'un guerrer romàntic. Un recorregut que em sembla que nosaltres vam començar més a l'esquerra del compte, perquè no vam trobar-hi cap pas de V per pujar a la feixa...

El primer llarg és només per situar-se sota del potent diedre del segon llarg. Dret i desequipat, amb una bavaresa molt potent just abans d'arribar a la reunió, que em va passar factura per començar massa relaxat. Quina suada per arribar a la reunió!
El tercer em toca. Un llarg estrany que comença amb un pas dur cap a la dreta, per anar flanquejant a buscar el diedre. Després ja només cal seguir-lo amb tendència a l'esquerra. Vaig trobar el llarg poc clar i amb la pitjor roca de la via. Molt poc equipat, però amb grans possibilitats de posar-hi peces.

Una mica com el següent, un diedre genial que el Xavi no es va voler perdre (a sota). Un diedre  genial, completament desequipat fins arribar al pas clau, que està protegit amb un espit. Cal dir, però, que a la fissura hi entra de tot!
El cinquè ressegueix una bona bavaresa que marxa amb tendència a l'esquerra. A l'inici del tram dur hi trobem un espit i un parell de claus, després cap amunt posant el que ens vingui més de gust, però les peces mitjanes hi entren molt bé.

Per arribar a la reunió cal travessar la típica feixa amb tendència a la dreta, intentant no tira gaires pedres als companys de sota!

Un bombo potent (6a?) i després una magnífica successió de plaques i fissures ens deixen a la darrera reunió. Un llarg molt bo amb una roca extraordinària!
El darrer te un inici potent, afegit al fet que aquí dalt ha començat a bufar fort el vent, un vent més fred del què pensàvem i que ens fa intentar sortir de pressa. El Xavi l'ataca molt bé, i mica a mica l'anem perdent de vista. Més amunt diu que tornar a apretar, però de seguida notem que corre, i ben aviat arriba a dalt.

I realment és un llarg dur, sobretot perquè el vent no afluixa i fa l'escalada una mica emprenyadora. Sobretot en els trams més durs. Al començament sort n'hi ha d'una sabina que ajuda força, però potser el pas més difícil és un diedre desplomat que hi ha més amunt. En canvi, per arribar a dalt, un darrer tram de bavaresa et reconcilia amb la via i la paret!!

Una bona via, que si estigués més assegurada seria tota una altra cosa!

5 comentaris:

laura pi ha dit...

Eppp, quin trio més ben trobat! Per les fotos la via és veu impressionant i els diedres increïbles. Es nota que aneu forts!

Mingo ha dit...

Et veig molt bé Joan, cada dia més jove

Jaumegrimp ha dit...

Una molt bona via amb millor companyia, es veu potent no? és molt obligada?

Xavi ha dit...

Una bona via feta per un bon equip! No és Montrebei però si que té una mica de regust montrebeià la ruta. La via és lògica i té trams ben bonics. Per contra, en algun punt s'ha de vigilar amb la roca i algunes reunions són de només 2 espits ja bastant gastadets (són de la collita del 93!) i quan et penges tres persones d'aquell parell de cargols rovellats fa una mica de basarda. Obligat, si portes catxarrus, no deu ser més de V+, però va bé anar-hi amb una mica més de grau. Records a tots!

Gatsaule ha dit...

Josep, Laura, si que és bona la via, però en aquest cas la companyia encara va ser millor!

Mingo, ja saps que els geòlegs només complim milions d'anys....

Jaume, jo la vaig trobar molt obligada en el 6a, amb molts trams durs a protegir. Però per sort en aquests llocs la roca era sempre molt bona!

Xavi, tu ja no tens gaire credibilitat, que amb el nivell que tens actualment ja no saps si fas un V o un 6b!! Però si que vam anar molt ben avinguts, a veure si repetim!