Pic de la Bigue, a la reserva geològica de l'Alta Provença

Sempre que llegia alguna cosa respecte a la reserva geològica de l'Alta Provença, imaginava una mena de reserva índia idíl·lica, plena de geòlegs/geòlogues que no tenien gaire més feina que anar veient com evolucionaven les plaques tectòniques....

En realitat es tracta d'un gran espai natural que protegeix i posa en valor els seus afloraments geològics, jaciments de fòssils i els paisatges de plegaments i falles. Un dels que vam anar a veure va ser l'anomenada placa dels ammonites (a sota), una immensa llosa del juràssic on apareixen més d'un miler d'ammonites, molt a prop de Digne les Bains.

Divendres Sant no feia un dia especialment lluent, però després de comprovar que la pluja ja havia parat, vam improvisar una caminada des del costat mateix de la placa (mapa a sobre).

Un rètol anunciava: Pic de la Bigue, 3h30'. Al mapa vam veure que semblava un cim interessant amb bones vistes sobre la conca de Digne i els Alps, i vam tirar cap amunt. És potser un dels avantatges dels camins senyalitzats, que t'hi pots ficar sense saber gaire on vas, pel plaer de ficar-t'hi, amb la seguretat de no tenir problemes.

Un camí còmode va travessant les rouredes fins a una primera carena, on ens trobem l'antic poblet abandonat de Givaudan, situat al mateix fil de la carena. Des d'aquí, el camí puja en diagonal cap al nord-oest, sempre entre roures fins sortir a una segona carena més alta.

Allà ens fiquem a la fageda i anem enfilant el camí del cim, que ens sorprèn coronat per una moderna creu....

Al final la pujada ha estat de poc més de mil metres de desnivell, però el més important és que no ens ha plogut, tot i els núvols que ens van voltant durant tota la tarda.

Les mateixes nuvolades ens impedeixen tenir una vista gaire bona de la vall de Digne i dels Alps Marítims, però no deixen de ser un bon espectacle. Algun tro llunyà i algun cop de vent massa humit fan que baixem de forma una mica ràpida, el que no ens estalvia un petit ruixat abans d'arribar al cotxe.

Tanquem la visita a la reserva, amb una excursió curta a un jaciment d'òssos de mamífers de l'eocè superior, concretament de sirènids, prop de Castellane.Ja us podeu imaginar, coneixen als francesos, la cagarela que n'han fet: càmping de les sirenes, vall de les sirenes,....., amb tot de dibuixos molt atractius que tenen poc a veure amb les vaques marines!

El jaciment està molt ben endreçat, i sorprèn veure que estigui in situ tot i la seva importància.

Amb el vidre tintat costava de fer alguna foto decent, però en aquestes es veu molt bé un crani amb el nas característic i els queixals del maxílar superior, en un cas, i el costellam en un altre.

Veient com va tot el que fa referència al patrimoni geològic català, molt més ric que el dels Prealps, aquestes passejades de treure el cap a fora a veure què hi passa, són ben alliçonadores! Enveja sana....