Al cap del Boumort ja hi vam pujar l'any 2005 amb la Clara, però hi vam anar des del vessant oposat, per la vall de Cabó, des de l'Alt Urgell.
Aquest dissabte hem pujat fins Hortoneda, un d'aquests pobles perduts dels voltants de la Pobla de Segur (que es van agrupar en el municipi de Conca de Dalt) on hi finalitza una carretera revirada i estreta. Un lloc aspre i bonic, amb una sensació molt forta d'estar en un lloc remot.
Sortim d'Hortoneda seguint la pista, però ben aviat agafem un camí marcat amb fites, que puja en diagonal en direcció est, evitant esbarzers i argelagues, entremig del bosc fins que el paisatge s'obre a la zona de les bordes.
Ben aviat agafem una còmoda pista, que puja de manera suau fins al refugi lliure del Boumort. D'allà, sense gaire camí definit, ens enfilem fins el punt més elevat del massís.
El dia és espectacular i la vista sobre el Prepirineu, també.
Davant nostre apareixen el Cadí i el Pedraforca, que encara aguanten força neu tot i la calor que està fent i que ens ha fet suar la cansalada!
Després de gaudir del cim, retornem més o menys pel mateix camí fins el refugi.Retornem per la pista seguint sempre paralels al vessant nord de la serra de Carreu, fins arribar a l'envista de l'era del Comú, una immensa collada evident que veiem a ponent. Seguint rastres de camí, tirem avall per on la lògica ens assenyala i ben aviat arribem a la collada.
Un camí molt evident voreja el vessant sud de la Cogulla en suau pujada, fins que arribem a la carena següent; el serrat del Banyader.
Llavors ja només cal seguir pel fil de la carena, per un ample camí que ens porta directament a Hortoneda, sempre amb una espectacular vista del prepirineu Pallarès.
8 comentaris:
Noi, quina excursió tant bonica que veu fer. M'agraden especialment aquests espais tant oberts i lluminosos.
Si, aquests recorreguts per carenes obertes són molt agradables i bonics. Per això fer la volta val especialment la pena, i perquè al nostre país són poc freqüents!
te nus has adelantat!!!!, vaja com sempre descobrint.nos paratges nous... natres volem fer cap, si la météo deix, de pujar.hi este cap de setmana. 2 pregus sis pli, neu cap al Pou de gel?? i aigua al refu lliure??? Merci...
Natres però ho intentarem des de Cabó.
Nous ben be, tampoc ho son...! Doncs a les obagues quedava una mica de neu, pero molt poca, no tindreu problemes. I al refugi lliure si quw hi havia aigua, que en vaig agafar de baixada!!
ja sé que tenen uns quants milers d'anys.. El que me referia és que costa de trobar entre la élit muntanyenca d'este país gent que pategi i ens mostri verals poc de moda, mercés. Mercés per la info també.
Un itinerari diferent i ben trobat, com sempre Joan, el Boumort el coneixo des de la vall de Cabó on una setmana santa ens hi vàrem estar acampats, aleshores, ja fa força anys, el cim del Boumort era curull de neu i va estar una disfrutada tot hi anar a peu.
Jerkout, ja ho saps, pel que convingui, aquí estem!
Jaume, el Boumort és un massís una mica menyspreat pel pilot de pistes que hi han, però té una solitud i una situació envejables.
L'encant del que gaudeix el Poble d'hortoneda es únic , si es tira carreta amunt i recte , pasada la creu , s'hi pot observar la increíble borda de perauva, Hi ha poca llocs tan inospits com boumort on et pot pasar un cervol pel canto com si res. Plena natura.
Publica un comentari a l'entrada