Per anar amb esquís, el Coma d'Or és un cim senzill, però gens còmode. Llarg que no s'acaba mai i sense grans descensos, amb una posada obligatòria de pells a mitja baixada, no suporta les multituds del pic de la Mina o el Padrons.
Potser per tot plegat el vaig triar aquest dissabte per anar a veure la magnífica nevada que finalment ha caigut, encara que hagi estat massa tard. També pel seu baix risc d'allaus, i perquè no deixa de ser un cim molt atractiu.
He començat a pujar ben sol, seguint una única traça enmig d'un paisatge blanc sense fissures.
Darrera meu quedava el Roc Melé, ple de neu com costa de veure'l, i pensava que potser també hauria estat un bon cim on anar.
La ruta és la habitual, seguir la coma d'en Garcia, amb alguna marrada, fins pujar al primer coll. Abans de la pujada final, he vist davant meu a dos raqueteros que hi arribaven, per baixar després cap a l'Hospitalet.
Des del coll, una petita baixada, que farà que a la tornada hagi de calçar les pells, i les dues pujades que resen fins l'avantcim.
Allà he deixat els esquís per seguir la cresta fins al cim de debò. Una cresta que encara estava inviolada.
La pujada ha estat còmode, seguint una bona traça, enmig d'una calor sufocant que m'ha fet anar en màniga curta fins a la cresta final.
A dalt, faig algunes fotos per recordar la gran nevada que ha caigut i retorno tranquil·lament cap a recuperar els esquís.
De la baixada poca cosa puc explicar, amb una neu a estones crosta i a estones molt pesada, tenia massa feina en intentar baixar de forma més o menys decent!
Tot i que el recorregut no té gaire pèrdua, aquí us deixo el track i la informació més concreta del recorregut.
5 comentaris:
L'aresta del Coma d'Or és prou maca i agafa ambient de gran cim pel nord, deuries estar molt famolenc de neu per anar-hi sol! llàstima de neu pesada, fèia molta calor, la baixada amb neu freda i pols és disfrutona.
El Roc Melé no sé si hagués estat massa bona idea, és més exposat a les allaus i segur que sense base pujar pujaries, però la baixada quin tip de ratllar esquís...
Tens tota la raó pel què fa al Roc Melé, Jaume. Però després vaig entrar a Andorra un moment i em mirava les traces que hi havia i no tenien mal aspecte!
Jo no ho conec això, però sortir fora dels circuïts sempre és agradable. A més aquesta neu ja no és la de l'hivern per disfrutar-la esquiant. Felicitats fer una esquiada en solitari és molt agradable encara que després et renyin per la perillositat.
Una abraçada
Fa temps que el tinc pendent i no hi ha manera... :)
Mingo, la veritat és que és un dels cims menys perillosos per risc d'allaus. Per això vaig triar-lo....
Becki, a l'estiu encara val més la pena. Sobretot fet en circuit!
Publica un comentari a l'entrada