Diumenge, amb La Clara, vam anar a fer una de les caminades més interessants del Berguedà. Tan pels paisatges, pels camins, pel recorregut en general, però sobretot, perquè fas molt desnivell sense gairebé adonar-te'n, trobes un bar al cim, i la baixada és igualment molt còmode.
Vam deixar el cotxe a l'Hospitalet, uns 2 quiometres més amunt de Greixa, per seguir el camí ben fressat que es fica dins de la canal, en dire3cció al coll de Jou.
El camí, abans d'arribar al coll, volta l'espectacular Roca Sança (a sota).
Després de coll de Jou, resseguim la carena que puja fins la Tossa d'Alp. El dia és magnífic i gens calurós, al fons destaca la paret nord del Pedraforca.
Tot el tram del cim, el vent va augmentant, i al final es torna bastant insuportable. Sort del refugi de dalt de tot, una mica car, però ens permet reposar una mica del vent.
Després, a mesura que seguim la carena i anem perdent alçada, el vent afluixa i la temperatura puja.....
Ens trobem amb un ramat d'isards, que no tenen massa por i deixen que ens hi acostem força. Arribem al refugi de Rebost,i després, per una còmode pista, altra cop a l'Hospitalet.
Com que ja és la segona vegada que en parlo, de la ruta, aquí hi trobareu l'altra història, amb el mapa del recorregut i el track.
4 comentaris:
Això de fer desnivell i anar al bar, no sé si és molt compatible. Bromes apart, que bonica que és la teva comarca.
Una abraçada.
Una bona trescada per un vessant poc conegut, me l'apunto, ah! i la beguda dalt la Tossa també.
Ah, quins paratges aquests!
He estat remenant i no sóc capaç de trobar el Cançoner de Bagà (el tinc, segur!), del mestre Elisard Sala, que tants cantàvem quan érem per aquestes terres. Té una preciosa cançó dedicada a la Verge de Roca Sança. I aquella de Rebost:
"El refugi de Rebost,
té una cosa que m'encanta,
un pedrís que no té rost,
on apunta la complanta,
la complanta del pastor
que eixopluga la ramada,"
....etc..
Bagà fa molts anys que va dedicar un carrer a l'Elisard Sala.
Mingo, veig que continues tenint bon gust.....
Jaume, una caminada rodona, ves-hi algun dia que hagis de quedar bé!
Xiruquero, jo també havia anat a alguna d'aquelles trobades de cantaires que es feien cada any a Bagà..., però ja fa temps d'això!
Publica un comentari a l'entrada