Tosa d'Alp des de l'Hospitalet de Roca-sança. Volta per les carenes.

Aquest matí amb el Pep he sortit a provar com es camina altre cop amb motxilla, aprofitant que la millora es va notant ni que sigui molt lentament.

I aquesta volta, que està molt ben descrita en el llibre "L'Alt Berguedà en 27 itineraris" de Cossetània, ja feia dies que la tenia pendent.

Hem deixat el cotxe sota la casa de l'Hospitalet de Roca-sança (a sobre), on hi ha també l'ermita de la Mare de Déu de Roca-sança. Caminant comentàvem que cap dels dos coneix cap noia que se'n digui, de Roca-sança, tot i que hi ha molts noms femenins infinitament més lletjos !

El camí té poca pèrdua, i puja gradualment cap a coll de Jou, entre el Moixeró i la Tosa d'Alp. Un camí molt ben traçat entre prats i boscos, des del que ens fixem en les roques del vessant sud de la Tosa (a sota).

De tot aquest rocam inescalable (per decisió facultativa), en destaca sobretot la Roca Sança (a sobre), que dóna nom a la casa i a l'ermita. Una penya espectacular que el camí voreja per sota, a tocar de la roca.

Després d'una bona pujada, el camí s'aplana per arribar còmodament al coll de Jou, on ens sorprèn la imatge tranquil·la de la Cerdanya, amb el Puigpedrós (a sota).

De coll de Jou, la ruta continua per la carena occidental de la Tosa d'Alp, seguint sempre un camí molt ben marcat (a sobre) que, al cap de dues hores i mitja de caminada, ens deixa al cim de la Tosa d'Alp (a sota), mentre s'aixequen algunes boires que ajuden a desdibuixar el caos d'edificis del cim.

La volta continua per la carena est, que va girant cap al sud per voltar tota l'olla del riu de l'Hospitalet (a sobre). Poc abans d'arribar al refugi de Rebost, ens aturem a contemplar les cingleres i tot el vessant sud de la Tosa d'Alp (a sota), que abans hem voltat per sobre.

Del refugi, ja només cal seguir la pista que, amb un parell de dreceres, ens torna a l'Hospitalet.

A sota he deixat el recorregut, que en total ens ha demanat 5 hores justes de cotxe a cotxe, i que el podeu descarregar aquí.