Dilluns passat, vam quedar amb el Jaume, per anar a Agulles. Ell tenia al cap la Ful de sac al Setrill, que tan bé van ressenyar els Escalatroncs (a sobre).
Curiosament, aquest cop i trencant els seus costums, em va demanar si em feia res de començar. Cap amunt, doncs, després de la suada de rigor en aquest estiu tardà que ens està fent.
Curiosament, aquest cop i trencant els seus costums, em va demanar si em feia res de començar. Cap amunt, doncs, després de la suada de rigor en aquest estiu tardà que ens està fent.
El començament és estrany, amb molsa i líquens que dificulten l'adherència, i no saps gaire com posar-t'hi. Després la roca millora una mica i arriba un sostre que encara no sé com es deu fer per passar sense agafar-te.....
Després, m'encallo en un passet, però en surto i m'adono que fins a la reunió la tirada és sempre molt vertical i d'aquelles que cal mirar sense presses, però acabo arribant prou dignament.
Puja el Jaume, i tampoc corre gaire. Ara entenc la insistència en que comencés jo!! Això si, la roca, després del sostre, és excepcional (Gràcies, Jaume!).
El segon llarg ja és tota una altra cosa, el típic d'anar fent sense gaire equipament, però al mig, de cop, hi ha una panxa força complicada on cal donar la talla. Dues assegurances properes, i després el desert, o passes o no passes. I el Jaume va passar la mar de bé!
El tercer ja és més senzill, i tambe té una panxa al mig, però res a veure amb l'anterior. Aquesta no ens dóna cap problema.
Ben aviat som dalt, i toca fer una desgrimpada perillosa per les pedres que cauen (només cal veure el colze del Jaume...), i amb un rappel som a la canal.
Arribem al cotxe gairebé de fosc i, tot baixant a fer la cervesa, no puc deixar de parar-me a contemplar la sortida de la lluna plena per darrera d'Agulles!
7 comentaris:
Ei Joan! és que si estava tan bé a peu de via a l'ombreta!! m'agrada començar però ja veus les tradicions estan per trencar-les. El colze va ser dolorós però per sort poca cosa, l'endemà vàig poguer tibar-li a la Mares del Sur i no m'en sentia.
Ara haurem d'anar a la Salvador-Àlava.
Eu!! Un bon consell per passar el sostre és no dur aquests armaris a l'esquena ;)
Ara, com diu en Jaume la veïna, que és la bona.
Avant!!
Ei! doncs aquesta me l'apunto! ....com aminim per després donar-li la tabarra a l'equipador! o aperturista... no??
L'altre ja us la deixo tota a vosaltres! que esteu molt forts!
quin parell, aprofitant fins al darrer raig de llum del dia! i barallant-se per fer el primer llarg! je j ejje! Lu! el dia que vulguis ens hi apropem!
Jaume, celebro que el colze no hagi estat res! Si vols anar a la veïna, cap problema, sempre que tu facis el primer.....
Eduard, si el Jaume, amb el nivell que té, tampoc va trobar la manera, és que deu ser alguna altra cosa que els armaris, el problema....
Lux, no te la perdis, que és molt bona i t'agradarà!
Llorenç, no sé si "barallar-se" és la paraula adequada....
Felicitats Joan. Aquestes vies esta bé anar-hi a la tarda, que la part de baix està més eixuta.
Salut
Mingo, doncs jo el que vaig trobar pitjor, va ser el pas de després del sostre....
Publica un comentari a l'entrada