Somni de pedra, a la sud del Pollegó Inferior del Pedraforca

Aquest diumenge, amb en Jortx, vam començar la temporada del Pedraforca, que ja tocava. Després de les pluges de dissabte, la nord estava impossible, així que vam buscar un objectiu a la sud de l'Inferior.

Tot i això, com podeu a la foto de sobre, al matí la paret regalimava aigua per tot arreu. Per tot arreu? Bé, una franja eixuta a l'esquerra permetia pujar per la via Somni de pedra sense mullar-se els peus de gat. La segona foto, és de la tarda, on s'aprecia el canvi....

Després de la suada de l'aproximació i d'eixugar els boixos del camí, ben aviat érem al peu de via. 

Em va toca començar a mi, en un llarg on vaig notar els dies que feia que no practicava l'adherència. I ja sabeu que al començament costa una mica de trobar-s'hi.

Però ben aviat vaig recuperar les bones sensacions, i la roca excepcional i el bon equipament ajuden a gaudir-ho al màxim.

Tant aquest llarg com el següent són molt bons, surten totalment en lliure i els passos més durs els trobarem al final del segon llarg, on la roca es torna més fina i compacta (a sota).

El tercer és tota una altra cosa, i particularment, no l'hi vaig veure color de cap manera. Amb molts A0's i algun pas aïllat en lliure, vaig aconseguir arribar a la tercera reunió, que te una entrada molt divertida!

El Jortx no es va arrossegar tant com jo, però podem dir que molt color tampoc li va trobar, en aquest llarg... 

Després d'un llarg de transició de II-IIIº, la roca torna a picar fort, però d'una altra manera. Aquí ja es pot escalar una mica més, sobretot el Jortx, que el treu gairebé tot en lliure. Un llarg molt llarg i realment bonic.

El darrer abans de la feixa també pica fort, però és més curt i el Jortx ja ha agafat la millor forma per treure'l bé. Jo pujo com puc, però ben aviat som dalt. Aquest tram de dos llargs durs però factibles, és el més bonic de la via.

Un flanqueig curt cap a l'esquerra i arribem al peu del darrer tram de la via.

Comencem pujant per la via de Tots i, quan ens adonem de l'error, ràpidament tiro cap a la dreta per anar a trobar un desplom mullat i cabró, que surt com a 7a a la guia, i que tots dos fem en A0.

El penúltim llarg és ben agradable, amb uns passos de 6a al començament que ben aviat afluixen (a sota). I el sol ja ha anat eixugant la roca fins el punt de deixar de patir per les possibles seccions humides que hi poguessim trobar.

Un darrer de tràmit et deixa dalt de tot, amb les bones sensacions d'una escalada dura però agradable i ben assegurada, en un dia prou bo com per escalar en màniga curta, malgrat la nevada que hem trobat de bon matí i l'aire gelat que bufava de tant en tant!

I és que tot i els dies que feia que no hi venia, el Pedraforca no ha deixat de ser la muntanya màgica que sempre ha estat.