Darrerament hi ha hagut una certa febre aperturista als conglomerats calcaris dels solells de la serra de Queralt, arribant a trobar trams amb bona roca enmig del desastre generalitzat. Perquè normalment, la roca no presenta massa garanties per escalar exceptuant alguns trams concrets.
En general, s'han equipat vies d'esportiva, però entremig, en Jaume Cortina ha trobat aquesta bona línia (a sobre), d'on ha tret petroli de dues bones plaques separades per una canal arbrada. La via la va obrir des de baix, i te quatre llargs equipats amb parabolts.
Amb el Toni vam anar a provar-la, aprofitant que hi podem arribar caminant des de casa. L'aproximació és evident des del camí que va paral·lel a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, i s'enfila per unes tarteres (fites).
Com que els llargs bons són el primer i el darrer, ens els vam combinar i el Toni va començar. Un bon primer llarg, amb millor roca del què sembla, serpenteja buscant la lògica fins la primera reunió, amb dos parabolts.
En general, s'han equipat vies d'esportiva, però entremig, en Jaume Cortina ha trobat aquesta bona línia (a sobre), d'on ha tret petroli de dues bones plaques separades per una canal arbrada. La via la va obrir des de baix, i te quatre llargs equipats amb parabolts.
Amb el Toni vam anar a provar-la, aprofitant que hi podem arribar caminant des de casa. L'aproximació és evident des del camí que va paral·lel a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, i s'enfila per unes tarteres (fites).
Com que els llargs bons són el primer i el darrer, ens els vam combinar i el Toni va començar. Un bon primer llarg, amb millor roca del què sembla, serpenteja buscant la lògica fins la primera reunió, amb dos parabolts.
A mi em va tocar el segon mini-llarg, de només 10 m, que si ho arribem a saber hauríem enllaçat amb el primer.
Mentre el segon llarg no té gaire història, el tercer travessa la canal i has d'anar fent el mico, intentant de no pendular.També és curtet, però té més sentit.
La perla és el darrer, que travessa una placa compacta i molt bona. Realment molt bona. Puges combinant adherència i alguna regleta, sense patir massa per l'excessiu equipament que dóna tota la tranquil·litat del món,i una mica més!
30 metres extraordinaris, 30, que vam gaudir d'allò més!
Després, amb un únic rappel de 60 m per entremig d'alzines i corners, vam arribar a peu de via. Des d'on vam tornar tot passejant cap a Berga, a la recerca del primer bar!
5 comentaris:
Com qui diu a l'eixida de casa. Luxes bergadans!
Ja m'ho comentaves que hi havia feina per fer a Berga! a la que afluixi la calor serà un bon objectiu, a la tarda és a l'ombra?
Xiruquero, veig que els barcelonins també aprofiteu tot el que podeu l'entorn de casa! I aquí dalt, també, clar!
Jaume, tota aquesta zona està a l'ombra a partir de mitja tarda. Si que hi ha feina a fer, si, intentaré anar-ho publicant!
Avui amb un company de Bega (en Dani) hem fet les dues vies: 1r la mossèn Ramon i després la mossén tronxo. Hem gaudit en el llarg 1 i 3 de la mossèn Ramon i en el 3 de la mossèn tronxo: escalada realment plaent.
Comentar que mentre rapelàvem la mossèn Ramon hem vist una segona instal·lació de ràpel més o menys a la meitat, o sigui que el ràpel es pot fraccionar en dos, tot i que donat el terreny no sé que deu ser millor.
La nostra enhorabona als aperturistes!
Marià, m'agrada que hàgiu gaudit d'aquestes vies sense masses pretensions, però que estan en un racó prou bonic!
Publica un comentari a l'entrada