Aquest cap de setmana ha estat una mica massa còmode, però aquest matí encara he pogut córrer una mica per Montserrat. Anava tard, però la temperatura ha baixat una mica i m'ha permès de fer la volta suant molt, però sense ser agobiant.Més d'una vegada havia anat a córrer pel vessant nord de Montserrat, però encara no havia pujat mai a Sant Jeroni pel coll del Migdia amb les sabatilles de córrer.
Unes magnífiques i cares Salomon de color vermell, que tenen el cibernètic nom de "xa pro 3D ultra", i que estic provant a veure què tal. No van malament del tot, però la sola continua sent la mateixa porqueria de sempre. Avui no m'ha quedat clar si patina més quan hi ha sorreta o sobre la roca mullada...
La ruta m'ha agradat molt, així que la repetiré algun altre dia. La pujada al coll del Migdia té trams molt bonics, i la volta al Camell també val la pena, per no parlar de tota la baixada a partir de Sant Jeroni!De fet, m'ha agradat tant que, tot i que la pluja ja m'empaitava, he anat a donar la volta per Gorros abans de baixar cap a Sant Benet i agafar el camí de l'Arrel per tornar a Santa Cecília.
I és que si córrer per muntanya ja és especial, fer-ho per Montserrat encara ho és més.
Amb el gps he pogut pintar el mapa de la ruta (a sota), però les dades han quedat una mica falsejades per la pèrdua constant de senyal dins de les canals.Per aquell que hi pugui estar interessat, són uns 16 kms, amb uns 800 metres de desnivell positiu en total. He trigat 1h 55', dels quals 53' a pujar a Sant Jeroni i mitja hora més per ser a Sant Benet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada