2 d’ag. 2009

Castor i Lyskamm, al massís del Mont Rosa

Ara fa una setmana, vam trobar-nos prop de Torí amb el Toni i la Queralt, per anar a conèixer els quatre mils de la capçalera de la vall de Gressoney, la més oriental de la Vall d'Aosta. Castor, Pollux, Breithorn, Lyskamm (a sobre),..., són una colla de cims que han quedat a ponent del Mont Rosa, formant una magnífica carena.

No acabàvem de tenir clar del tot què hi podriem acabar fent, però des d'Staffal vam agafar els funiculars que et deixen al coll Bettaforca, estalviant-nos un miler de metres de pujada. Només ens en quedaven mil més per arribar al refugi.

El camí que puja al refugi és força agradable i té un darrer tram equipat. Ressegueix una petita cresta rocosa sense cap dificultat ressenyable. Després ja vam veure el perquè del seu equipament, i és que en aquesta cresta millor no relliscar...

El refugi Quintino Sella està situat a 3.600 metres d'alçada, just al peu de les geleres. I l'alçada es nota, l'aire és sec i fi.

Passem la tarda com podem i anem a dormir d'hora, havent sopat. El despertador sona a les 4 i sortim cap amunt amb les primeres clarors del dia.

Fa fred i la neu està dura i en molt bones condicions. El dia és magnífic i ben aviat ens trobem a la collada Felik, on notem els quatre mil metres en el vent fred que hi bufa.

Enfilem la cresta del Castor que ens sorprèn agradablement, aèria i esmolada, molt atractiva. A més, hi arribem els primers i ens cal obrir traça després de la nevada que ha caigut a la nit. El vent continua bufant i de tant en tant, alguna ratxa més forta ens embolica en la neu pols...

Ben aviat arribem al cim (a sobre), la vista és extraordinària sobre tot l'arc alpí des del Mont Viso fins els alps Càrnics.

Dalt, descartem el Pollux i decidim d'anar cap al Lyskamm. Retornem al coll Felik i travessem la gelera fins al peu de la seva cara oest.

Abans d'arribar a la pala, ens cal travessar una bonica aresta ben aèria, que no ens esperàvem i que ens dóna uns instants de suspens.

Continua fent molt fred i ens trobem la pala gelada. Afortunadament, una traça molt ben feta ens en facilita l'ascens i, tot i el pendent, pugem com qui remunta una escala.

El dia es manté excepcional, i ens embadalim contemplant els gegants veïns que tenim davant mateix, com el Weisshorn (a sobre) o el Cerví (a sota).

Dalt del cim el fred es manté ben viu, així que ens fem la foto de rigor i tirem avall després de il·lusionar-nos amb nous objectius pel futur.

I és que en aquesta zona, a peu o amb esquís, les possibilitats són immenses!

9 comentaris:

Llorenç ha dit...

Veig que ja has tornat de vacances!! dos cims ben guapos en un mateix dia! sobretot el Lyskamm! je je je!
Felicitats! ara que veig que hi ha poca neu al rafugi! aixó està fatal!

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Ascensió molt guapa, jo l'any passat també vaig gaudir de les aèries arestes. De neu ala voltats n'hi havia la mateixa si fa no fa. Enhorabona!!!

Mingo ha dit...

Ostres que maco tota aquesta zona, recordo que el meu primer 4000 va ser un que esta aprop l'Obelgabelhorn.
Es deu fer difícil ara tornar a la rutina, però ja he vist que tu ja et vas escapar cap a la serra d'Ensitja.
Una abraçada i ben tornat

Mohawk ha dit...

Deixa ja d'utilitzar el vell truc de posar-te més amunt que els altres a la foto del cim!! Que així sembles un giganton!!!

:P

Marieta ha dit...

Quines assencions més bones! Jo ara fa una setmana que vaig pujar al Castor també...però pel refu de la Val d'Ayas i tornant cap al Klein Matterhorn cap a Zermatt.
Salutacions!

Gatsaule ha dit...

Llorenç, si el Lyskamm és molt interessant, sobretot amb la placa gelada... Llàstima que no poguéssim fer la cresta entre les dues puntes!

Malalesmans, guapa i còmode, deus ser dels quatre mils amb menys desnivell des del refugi!

Carai Mingo, l'Obergabelhorn és tota una altra cosa, quina meravella! Si que costa la rutina, després dels Alps tot em sembla poc interessant...

Mohawk, que ja saps que no sóc gaire petit...

Marieta, ja t'he vist al feisbuk en unes fotos molt divertides! Nosaltres hi volíem baixar, per anar al Pollux, però hi havia un embús tan gran de gent a la rimaia que vam preferir tirar cap al Lyskamm!

ALBERT ha dit...

Quin dia vareu arreplegar! Com sempre sento sana i saludable enveja. Les fotos de les arestes, precioses. M'imagino lo feliços que es van posar els dos germanets i tú també clar. Felicitats!

lluís ha dit...

Felicitats pels cims!
La foto que dius que és la Dent Blanche, vols dir que no és el Weisshorn?

Gatsaule ha dit...

Albert, vam pensar en tu i et vam trobar a faltar! A veure si un altre any...

Lluís, tens raó! Tenia les dues
fotos i vaig penjar l'altra.... Ara ho canvio.