A la cara nord del Pedraforca ja no hi va gaire gent, els pocs escaladors que s'hi deixen caure prefereixen les compactes i ben assegurades plaques de la cara sud, I ho entenc perfectament, a vegades costa de trobar sentit al fet d'arriscar-se en una paret on la roca, o és massa compacte,o esta trencada. I amb una adherència mínima. Sense oblidar que no hi trobarem ni un trist parabolt...Així que fer referència als Cabirols Superior ja queda només pels més romàntics. I aquesta sensació era la que compartia el dissabte amb el Toni i la Marta.
D'entrada, no sabíem massa on començava la via, ni aquesta ni la Maria Antònia que va una mica més a l'esquerra. Així que vam entrar pel que sembla que és la Maria Antònia, unes desenes de metres a l'esquerra de l'Homedes.I d'allà cap amunt, seguint la línia més lògica de la paret i buscant la millor roca. De tant en tant algun tros trencat ens feia tremolar una mica, però també vam passar per trams molt bons, sobretot els que calia dominar la tècnica de xemeneia per treure'ls bé.
En vies com aquesta, buscar una bona ressenya és perdre el temps. No n'hi ha. I si n'hi hagués alguna, el problema seria seguir-la sobre el terreny. Llegint les guies més modernes del Pedraforca es fa evident que els autors no han fet la via, ni la Maria Antònia tampoc.Però hi ha alguna recomanació senzilla que els iniciats entrendran: cal tirar cap amunt a buscar el diedre característic, després pujar per la dreta i, a dalt de tot, en comptes d'anar a buscar el terreny senzill de l'esquerra, pujar a la dreta per una fissura evident i molt compacta, que desploma a la part final.
De tant en tant vam trobar algun clau. Si n'hi ha dos, es tracta d'una antiga reunió, però estan tan rovellats que millor reforçar-ho amb algun friend. Nosaltres vam portar tascons, aliens, link cams i friends mitjans (fins al camalot del 2), i vam trobar a faltar alguna peça més grossa.La via sempre està entre el IV i el V, exceptuant el penúltim llarg, marcat V+ a la guia, però que té tres passos d'A0 (claus) i pensem que el 6a és obligat.
Llegint la descripció de les vies a la guia del CEC de l'any 1969, sembla clar que nosaltres vam començar per la Maria Antònia i vam acabar per la Civis-Ciria. Però en aquest terreny, tot això té poca importància!
Just arribar a dalt, quan començàvem a plegar les cordes, ens va caure un bon xàfec i una forta pedregada. Sembla que als Cabirols no els hi va fer cap gràcia de tornar-se a trobar escaladors al damunt...Per baixar, s'ha de seguir la cresta en direcció SE i passar un parell de collets, fins que es veu evident la baixada cap a la tartera.
9 comentaris:
felicitats per la descoberta, aquestes dues queden pendents, no t'atraveixes a fer una mica de croquis? Potser la roca no acompanya prou com per popularitzar el pany però tot i així és molt estètic, també val la pena recuperar-lo de l'oblit, a més sent tant accessible
Hola,
Nosaltres estavem fent l'Homedes el mateix dia, i us vam fer alguna foto. Te les envio al correu.
La pedragada ens va agafar a l'últim llarg i vam quedar xops com pollets...
Felicitats per la via, vau anar molt més depressa que nosaltres ;-)
salut!!
mikel mumany
Veig que vas recuperant els teus origens!!! si que es veu la roca una mica trecadeta si...espero que no portessiu cap cordada al darrera!
Aquesta te bona pinta però la deixi per quan recuperi les ganes d'aventurar-me a roca dolenta!!!
Edunz, per fer aquesta via no cal gaire ressenya, és millor llegir la descripció de la guia del 1969 i interpretar-la. La satisfacció de trobar en algun moment un clau o un tac de fusta que et diu que ho vas encertant, és molt més gran!
Gràcies per les fotos Mikel, nosaltres vam trobar la pedregada quan plegàvem les cordes i ens vam poder aixoplugar en una bauma. Tinc alguna foto vostra, ja te les enviaré!
Llorenç, aquesta és una via dolomítica en tots els aspectes! Després de tant calcari compacte i ben assegurat, no m'estranya que no et vingui de gust...
ja ja ja!!! Joan!!! el cap el tinc que recuperar després de la que hem fet aquesta cap de setmana!!! un via del Ballart al Masmut...tot una joia de via!!! a veure si entre aquesta nit i demà faig el post!
Has de tenir un poder molt alt de convicció per enredar la Marta d'aquesta manera..... =P
Tot i que una dosi de clàssica autèntica sempre va la mar de bé.
Així m'agrada, Llorenç, que no oblidis les essències!
Jortx, la via és molt xula i en llocs així és fàcil d'enredar a qui sigui! A més, la Marta cada vegada està més clàssica...
Bona aventura, la Maria Antonia-Estrems la vaig fer fa una pila d'anys i una tronada inesperada ens va fer rapelar i no la vàrem acabar...el teu post m'ha recordat que la tinc pendent.
Veus, nosaltres vam estar de sort perquè la pedregada ens va enganxar just acabar la via.
Inicialment també volíem fer la Maria Antònia, però jo ja l'havia fet fa anys, i, després de 2 o 3 llargs, vam preferir anar a la dreta i fer la Civis-Círia, que té uns llargs espectaculars dalt de tot!
Publica un comentari a l'entrada