Balcó de la Lluna, via Lucky-Jom

Aquest dilluns, amb el Toni, hem fet el retorn a la roca. Hem tornat a Montserrat, que ja començàvem a enyorar-la...

Afortunadament, teníem alguna via pendent d'abans de marxar cap als Alps, perquè l'estada ha estat tan intensa que encara no he pogut superar-la!

La via escollida va ser una que no es fa massa, i que puja per un esperó passada la Santa Cova. És una via curiosa i fa temps que hi volia anar. Curiosa perquè comença just al camí que baixa cap a Collbató i acaba al costa mateix del camí de les Bateries.

Curiosa perquè deu ser de les poques escalades que tenen una aproximació en baixada (des del Monestir) i el retorn també és en baixada.... Des del peu de via (a sota) té un aspecte prou bo. Després arriben els matisos.

De fet, el primer llarg només serveix per arribar al segon, una placa magnífica i compacte, amb molt bona roca, i que el Toni va treure amb pocs nervis, tot i la distància que hi ha entre els parabolts (a sota, el Toni buscant-ne el segon).

Només per aquest llarg, de gairebé 60 m, ja val la pena de venir a fer la via!

Després venen alguns llargs irregulars, amb trams bruts i amb vegetació i altres de més nets. Recorda una mica les vies del Serrat dels Monjos, i és que pensat-hi bé, no deixa de ser el mateix pany de paret.

L'altra perla de la via és el penúltim llarg, 55 metres de placa, a estones vertical i altres desplomada, que vam fer en A0 excepte el darrer tram. Un pilar llarg, aeri i esforçat (a sota), on ens van caldre 31 cintes... I això que allunyen bastant!

Al final, la via acaba molt a prop del camí de les Bateries, prop de l'ermita de Sant Miquel, i permet un retorn molt agradable fins el Monestir.

On, per cert, van tenir la delicadesa de no cobrar-nos l'aparcament perquè ja passaven de les 9 del vespre...