Diumenge, amb en Guti, vam decidir d'anar a la nord del Ramougn, que ens va agradar molt quan la miràvem de baixada del Neouvielle. De fet, l'aproximació ja es fa per la mateixa ruta fins que estàs a l'alçada de l'esperó, i llavors t'hi acostes tirant pel dret.Aquest cop vam plantar la tenda al costat del llac d'Aubert, tot i haver de pagar 5€ de peatge per pujar-hi. Des d'allà, en menys de 2 hores ets a peu de via.
La sorpresa de la pujada va ser una perdiu blanca que va aparèixer davant nostre i ens va deixar que la retratéssim, després de perseguir-la amb una mica de paciència! És curiós de veure com té el plomatge estiuenc, però encara conserva restes de la blancor hivernal.
La via ens va agradar molt, tot i que no sabíem massa per on començar. Les ressenyes diuen pel punt més baix de l'esperó, però no saps massa cap a on anar. Així que vam tirar pel dret, seguint el fil de l'esperó, fins un replà amb un clau, on vam muntar-hi reunió (50 m).El segon llarg continua recte, per desviar-se cap a la dreta en unes terrasses més senzilles que et deixen sota un desplom humit. Aquí hi havia un clau, però a nosaltres se'ns va quedar als dits i el vam treure per evitar problemes a algú que vingués al darrera....
La segona reunió la vam muntar sobre friends, però uns metres més amunt, al peu del diedre, hi havia un replà amb un clau, on hauria quedat millor.
Els llargs 3 i 4 transcorren per un diedre molt bonic, amb un pas dur per entrar-hi. Després la dificultat afluixa fins a la R 3.El quart comença amb un pas atlètic per sortir de la reunió (a sobre), amb 2 claus, i després continua amb escalada disfrutona (a sota) fins una sortida curiosa cap a l'esperó.
Tot el diedre té molt bona roca i es pot protegir sense problemes.
El cinquè llarg (a sobre), ja és més senzill i et deixa directament al mateix cim, un bon mirador sobre tot el massís del Neouvielle.La baixada és entretinguda i té algun pas espectacular, però no és difícil, tot i que té passos (a sota) on més val no relliscar... Està marcada amb algunes fites, i cal anar a buscar la segona canal, des d'on es baixa bé fins el peu de la paret.
8 comentaris:
Si, senyor es una via molt maca, vaig fer-la l'any passat, l'unic defecte la seva curta llargaria.
Nosaltres tambe varem comencar per el diedre del punt més baix, si mal no recordo a la part superior de diedre es veien uns blocs sospitosos.
Salut. Joan
Quina linia més estètica que té aquest pic, a més és un 3000. Enhorabona per l'escalada.
Una pregunta, aquesta és la via Ravier? O una altra? Merci!
Té molt bona pinta!!
oooooohhhhh!!!!!!!!!!1 que guapa!!!! la via clar!! no la perdiu! (que també!)
Aquesta m'agrada molt!! llestima pels Km per anar-hi!
s'ha de triar un cap de setmana per fer-hi més d'una cosa!
felicitats!
Molt guapa la via i les fotos, felicitats !
Per una vegada estem d'acord, Joan! L'únic defecte és que es fa curta.
Mingo, i la roca també és molt bona!!
Albert tens tota la raó, es tracta de la via dels germans Ravier.
Llorenç, ben aviat tindrem autovia entre Lleida i Osca i no farà tanta mandra d'anar-hi...
Joan B, gràcies, espero que també t'hagin vingut ganes d'anar-hi!
Aquesta zona m'agrada molt, llàstima que estigui un pèl lluny. De moment només l'he gaudida a peu, però ja veig que hi ha bones clàssiques per anar-hi amb tots els petrecols d'escalada.
Sorprèn una mica que no ho coneguis, Xavi....
A veure si quedem algun dia, que ja fa massa dies que no en fem cap!
Publica un comentari a l'entrada