Cingle de la To, retorn a l'esperó Delator

Aprofitant que la Marta encara és a Berga, i que les ganes de fer via llarga no l'hi han marxat, ahir a la tarda vaig anar-li a ensenyar la meravella del Cingle de la To, I pel mateix preu, vam anar a una de les millors vies del Cingle, l'esperó Delator.

L'esperó té l'avantatge que a la tarda queda totalment a l'ombra, i amb el temps que està fent aquests darrers dies és una qüestió a tenir molt en compte!

Essent com és una via de 3 llargs, la Marta va fer el segon llarg, que només té dos parabolts, un a la sortida de la primera reunió i un altre abans d'arribar a la segona. Entremig és un desert que permet una bona autoprotecció i, tot i la seva poca experiència, se'n va sortir molt bé. Amb algun moment de nervis i poca cosa més!

A mi em van tocar el primer i el tercer. El primer és un llarg divertit, amb algun passet on cal mirar-s'ho amb calma. El tercer, en canvi, continua sent un repte important. Un llarg on cal donar la talla, sobretot psicològicament.

Extraordinàriament aeri, la roca és molt bona i les assegurances justes o escasses, segons qui ho digui. Tot i tenir-ne la paternitat, cada vegada que el faig de primer m'he de concentrar al màxim per resoldre'l. La Marta també va saber-lo apreciar, per això feia la cara de satisfacció que feia arribant a dalt! (a sobre)

A sota deixo algunes fotos que ens va fer l'Aram des de la carena principal del Cingle, on es veu molt bé el darrer llarg de la via.

A l'hora que hi vam anar sabia que teníem el perill de que se'ns fes fosc, i ens va anar d'un pèl. Però des del cim de l'esperó, vam poder gaudir d'una magnífica posta de sol darrera del Pedraforca.