Castor i Lyskamm, al massís del Mont Rosa

Ara fa una setmana, vam trobar-nos prop de Torí amb el Toni i la Queralt, per anar a conèixer els quatre mils de la capçalera de la vall de Gressoney, la més oriental de la Vall d'Aosta. Castor, Pollux, Breithorn, Lyskamm (a sobre),..., són una colla de cims que han quedat a ponent del Mont Rosa, formant una magnífica carena.

No acabàvem de tenir clar del tot què hi podriem acabar fent, però des d'Staffal vam agafar els funiculars que et deixen al coll Bettaforca, estalviant-nos un miler de metres de pujada. Només ens en quedaven mil més per arribar al refugi.

El camí que puja al refugi és força agradable i té un darrer tram equipat. Ressegueix una petita cresta rocosa sense cap dificultat ressenyable. Després ja vam veure el perquè del seu equipament, i és que en aquesta cresta millor no relliscar...

El refugi Quintino Sella està situat a 3.600 metres d'alçada, just al peu de les geleres. I l'alçada es nota, l'aire és sec i fi.

Passem la tarda com podem i anem a dormir d'hora, havent sopat. El despertador sona a les 4 i sortim cap amunt amb les primeres clarors del dia.

Fa fred i la neu està dura i en molt bones condicions. El dia és magnífic i ben aviat ens trobem a la collada Felik, on notem els quatre mil metres en el vent fred que hi bufa.

Enfilem la cresta del Castor que ens sorprèn agradablement, aèria i esmolada, molt atractiva. A més, hi arribem els primers i ens cal obrir traça després de la nevada que ha caigut a la nit. El vent continua bufant i de tant en tant, alguna ratxa més forta ens embolica en la neu pols...

Ben aviat arribem al cim (a sobre), la vista és extraordinària sobre tot l'arc alpí des del Mont Viso fins els alps Càrnics.

Dalt, descartem el Pollux i decidim d'anar cap al Lyskamm. Retornem al coll Felik i travessem la gelera fins al peu de la seva cara oest.

Abans d'arribar a la pala, ens cal travessar una bonica aresta ben aèria, que no ens esperàvem i que ens dóna uns instants de suspens.

Continua fent molt fred i ens trobem la pala gelada. Afortunadament, una traça molt ben feta ens en facilita l'ascens i, tot i el pendent, pugem com qui remunta una escala.

El dia es manté excepcional, i ens embadalim contemplant els gegants veïns que tenim davant mateix, com el Weisshorn (a sobre) o el Cerví (a sota).

Dalt del cim el fred es manté ben viu, així que ens fem la foto de rigor i tirem avall després de il·lusionar-nos amb nous objectius pel futur.

I és que en aquesta zona, a peu o amb esquís, les possibilitats són immenses!