Després de bastant temps de no anar-hi, finalment hem tornat al Roget amb el Toni. La veritat és que de la via Cobra les dades que en teníem éren força febles, una ressenya i cap referència.Però semblava que podia ser una via interessant i amb la que podríem finalment sortir per dalt. Tot i que tampoc hem triat el millor dia, amb previsions de pluja per a la tarda...
La qüestió és que hi hem anat, i ben aviat. A les 9 ja estàvem escalant. He de reconèixer que el primer llarg ens ha sorprès, la ressenya marca V+ en un tram,però no sospitava que pogués ser tan sostingut i tan obligat, ple de passos d'aquells que abans no els fas te'ls mires i te'ls remires...
La roca tampoc és cap meravella, però aguanta. Clar que al Roget no hi hem fet mai cua...
El primer llarg comença amb una grimpada que et porta al mur vertical. S'ha de pujar just a l'esquerra d'un boix gran i visible (a sobre). Després d'un flanqueig exposadillo, he arribat a una possible reunió (un clau i un pont de roca), però estava lluny d'on marcava la ressenya, així que he tirat per un tram força vertical i ple de molsa fins un replà amb la corda al límit (a sota, el Toni abans de la reunió). Allà no hi havia res, així que la reunió ha estat d'un boix i un friend.
Després la roca ha millorat clarament, tot i que l'equipament és desconcertant. Tan aviat trobes de tot, com desapareix el material. Hi ha claus antics i espits lluents. Una mica és la tònica al Roget, quan hi ha fissures no trobes res de res, amb la qual cosa seguir les vies molts cops és una tasca feixuga!
El segon llarg estava equipat i no hem posat res de res. El tercer també és d'aquest estil, tot i que hi ha un darrer tram abans de la reunió molt vertical, (a sobre) amb quatre claus molt seguits, que el desllueix una mica.
La roca tampoc és cap meravella, però aguanta. Clar que al Roget no hi hem fet mai cua...
El primer llarg comença amb una grimpada que et porta al mur vertical. S'ha de pujar just a l'esquerra d'un boix gran i visible (a sobre). Després d'un flanqueig exposadillo, he arribat a una possible reunió (un clau i un pont de roca), però estava lluny d'on marcava la ressenya, així que he tirat per un tram força vertical i ple de molsa fins un replà amb la corda al límit (a sota, el Toni abans de la reunió). Allà no hi havia res, així que la reunió ha estat d'un boix i un friend.
Després la roca ha millorat clarament, tot i que l'equipament és desconcertant. Tan aviat trobes de tot, com desapareix el material. Hi ha claus antics i espits lluents. Una mica és la tònica al Roget, quan hi ha fissures no trobes res de res, amb la qual cosa seguir les vies molts cops és una tasca feixuga!
El segon llarg estava equipat i no hem posat res de res. El tercer també és d'aquest estil, tot i que hi ha un darrer tram abans de la reunió molt vertical, (a sobre) amb quatre claus molt seguits, que el desllueix una mica.
Quan he arribat a la R3 nostra, m'he mirat la xemeneia dels dos propers llargs ben animat, és molt estètica i amb roca a prova de bomba. A més, la ressenya marca dos llargs de 40 m de IV+ i IV.Però la felicitat mai és completa, i han començat a caure gotes i a tapar-se el cel de manera amenaçadora.
Tot i això hem anat a provar-la, però tot i que hem pujat un bon tros amunt, primer un i després l'altre, no hi hem sabut trobar ni la dificultat mitjana, ni cap assegurança o lloc on posar-ne...
Així que cap avall, un parell de rappels i a dinar a casa!Hi tornarem ben aviat, que la via no està gens malament i ja tenim ganes de sortir finalment per dalt, al Roget. Si algú que passi per aquí té alguna informació sobre aquesta xemeneia, ho agrairía profundament!
9 comentaris:
La xemeneia fa molt bona pinta, però amb gotes i sense assegurances bufffff. Això del Roget està per sota del Pedra,no? el que es veu més amunt és la cara sud del Pedra?. Pensava que hauria més neu, però sembla que ja es pot anar a la sud del Pedra,no?.
Una abraçada
Mingo, si ja s'hi pot anar a la sud eel Pedra. En aquesta època quen surt el sol la neu d'aquesta cara marxa molt de pressa. Què en vols anar a fer alguna? Si vols pujar algun dia, avisa!
I si coneixes algú que hagi fet la Cobra ja m'ho diràs, que costa d'entendre com es passa la xemeneia....
Jo sí que vull anar a la sud del Pedra, que fa més d'un any que ho tenim pendent!!
A la xemeneia no hi ha res de res, roca bona i nervis d'acer, després d'això la resta no importa. Dificultat psicològica de 6a (40m dos tasconets cutrillos), dificultat tècnica de V.
Lluís Parcerisa
Buf! 6a? 40m? 2 tasconets cutrillos?... aquestes vies del Ballart sempre tenen sorpresa i has de sumar algun plus a les graduacions originals...
Jortx, ja pots posar una data!
Lluís, gràcies per la informació. No sé si hi tornarem si la cosa va d'això... Vam veure que fins aquesta reunió la via estava molt equipada, el que fa encara més difícil d'entendre!
Xavi, si et ve de gust de passar de primer, anem-hi quan vulguis!
Hola Joan, avui l'hem fet amb la Laura Piferrer i en Pau Tomé, deunidó amb la via, segell Ballart! Els 4 claus arribant a la R3 que dius, jo només n'he vist un, et jugues una bona galeta allà com es trenqui alguna presa. La R1 no l'he vist i he fet una variant "embarque" per la dreta fins la R2. I la xemeneia, de IV+ res de res, he patit més allà que en molts 6b's!! Valor i amunt (i res de motxilla). Per cert, aquesta segur que no la repeteixo!
Molt bona, Xavi, veig que els forts si que hi pugeu, per la xemeneia...., i que és tan dura com ens va semblar! Enhorabona!!
Molt bona, Xavi, veig que els forts si que hi pugeu, per la xemeneia...., i que és tan dura com ens va semblar! Enhorabona!!
Publica un comentari a l'entrada