El Turbon (2.492 m, a sobre) és un muntanyot solitari, despenjat al sud del massís de la Maladeta, que es veu des de tot arreu. Feia temps que el tenia pendent i, aquests dies de molta neu semblava la millor ocasió per intentar-lo amb esquís. Sobretot després de llegir a totes les cròniques que costa de trobar-lo en condicions.Així que vaig agafar la furgoneta per anar fins a la Múria, un llogarret situat entre la muntanya i la carretera que uneix Pont de Suert amb Benasc.
El camí costa molt de trobar. Tot i que totes les ressenyes expliquen que cal anar cap a la dreta a buscar el port de la Múria, les traces et feien anar cap a l'esquerra.Al final, unes traces solitàries de raquetes em van encaminar cap a la ruta que surt a tot arreu, un camí que puja pel mig del bosc i que dóna una volta esgarrifosa. Almenys dalt del coll apareix el Posets majestuós, darrera d'una carena on poca cosa hi creix a part dels boixos (a sota).
El dia és excepcional, i la nevada també. Pujant i baixant per les carenes, al final s'arriba a la coma de sant Adrià (a sota). Una vall força ampla i prou irregular com per sentir una profunda sensació de soledat, i per anar-te preguntant que hi fas aquí.Els 4 kms que hi ha des que l'emboques fins al final, hi tenen alguna cosa a veure.
Des de la carena final (a sobre) la coma de sant Adrià es pot apreciar clarament en tota la seva magnitud. Finalment, però, el relleu va afluixant i s'arriba a dalt (a sota).
El millor del Turbon, a part de posar a prova les cames, és la vista que te. I més en un dia com d'ahir, amb un aire d'una netedat absoluta.La vista abarcaba des de la Munia i el Neouvielle (a sobre), fins al Cadí i el Pedraforca (a sota).
Encara que l'estrella és el massís de la Maladeta, amb l'Aneto al mig (a sota), omnipresent durant tota la pujada.
Un mossec ràpid i cap avall. Al principi amb neu força dura fins a la coma, després un llarg i dur flanqueig per evitar d'haver de pujar al final, et deixa al collet de la Muntanyeta. Aquí unes traces indiquen clarament que he fet el ruc a la pujada d'anar a voltar tant i que es pot baixar directament sense haver de passar pel port de la Múria.En resum, es tracta d'una ascensió molt llarga a un cim que ho mereix. La vista des de dalt és excepcional, encara que la baixada sigui millorable.
Un consell: oblideu el port de la Múria i llenceu a les escombraries totes les publicacions que ho recomanen. És molt millor de pujar directament pel camí de baixada, que teniu al mapa de sota i al wikiloc.
10 comentaris:
Una bona sortida... ja veig q aqui no es perd el temps !!
Preciosa foto la sexta...aunque también terrorifica, por esas placas con pinta de deslizarse con un leve soplido ;)
Salu2
Les vistes del Pirineu són fantàstiques! Una ascensió ben original sens dubte!
Si, Piter, a veure si demà també ens va bé!
Vlady, ya veo que continuas con tu amor a la nieve....
Lisu, molt agraït. Ens coneixem?
Fa anys també vaig anar a fer aquest cim, aprofitant unes nevades. Vam pujar bastant amunt amb el cotxe per unes pistes dolentíssimes. Ara la pujada la vam fer pel teu itinerari de baixada, en tinc un bon record.
Vas fer una bona pencada.
M'agrada veure que hi ha algú que sabia que per llevant el camí és més còmode..., perquè en totes les informacions que he trobat, sempre et fan anar pel nord!
Tens raó, va ser una bona pencada, però el cim val la pena!
Ep Joan, nosaltres el Turbón també ens deixà molt satisfets, ara ens va costar un parell d'hores d'esquís a l'esquena trobar el desllorigador del camí i acabàrem pujant per un corriol que deixa el collado de la Múria a la dreta, vaja per on tú vas baixar suposo...s'ens va fer força tard, a més la neu començava molt amunt, però n'hi havia força i bona fins al cim.
Un cim que val la pena fer quan la neu ho permet.
Si, Jaume, costa d'entendre perquè tothom t'envia cap a la dreta, cap al coll de la Múria, quan anant a buscar el camí de l'esquerra seguint la pista, és molt més senzill i curt!
Bones Joan,
Gràcies per la ressenya. Des del moment que la vaig llegir, em va magnificar una muntanya que tenia com a secundària i que només coneixia per una tesi doctoral sobre botànica. Avui finalment hi he pogut donar el volt (bastant similar al teu) i és una GRAN muntanya, Afegir que al centre de la coma/valleta de St.Adrià hi ha les restes d'una església romànica, la més elevada d'Aragó, on al costat hi sorgeix del terra com miraculosament un torrent. Bé, ja faré la crònica!
Luigi, ja m'agrada haver-te ajudat a anar-hi, perquè realment és una gran muntanya, el Turbón! A mi em queda de pujar-hi a l'estiu, que deu ser completament diferent!!
Publica un comentari a l'entrada