El Montmalús (a sobre), és un dels cims clàssics i còmodes d'esquí de muntanya al començament de la temporada. Orientat al nord, amb accés des l'estació d'esquí de Grau Roig, i un desnivell de poc més de 600 metres, ja ho diu tot.
Aquest diumenge, la inversió tèrmica, la Carme i el risc força elevat d'allaus, ens hi van encaminar. En total vam trobar-nos quatre: la Carme, la Lu, el Pep i jo mateix.
Aquest diumenge, la inversió tèrmica, la Carme i el risc força elevat d'allaus, ens hi van encaminar. En total vam trobar-nos quatre: la Carme, la Lu, el Pep i jo mateix.
La pujada la vam fer de manera molt agradable, tot i la presència d'algunes motos de neu que es dediquen a emprenyar als que busquem una cosa ben diferent que la velocitat i el soroll.
Des del cim (a sobre, a punt d'arribar-hi), el més habitual és tornar a baixar pel mateix lloc . Però aprofitant que les circumstàncies acompanyaven, vaig baixar pel dret.
La idea original era baixar per la pala i tornar al camí de pujada, però un pendent que semblava inestable em va fer continuar baixant cap a la vall del Pessons.
La idea original era baixar per la pala i tornar al camí de pujada, però un pendent que semblava inestable em va fer continuar baixant cap a la vall del Pessons.
La veritat és que la baixada per aquesta zona carregada de neu pols i per on encara no hi havia passat ningú va ser especial. Amb un silenci gairebé total, m'anava aturant per veure per on baixar millor i amb menys risc.
Al final, una remada per damunt de l'estany Primer em va portar a les pistes i ens vam poder retrobar. Una volta molt interessant pels qui no els fa por haver de remar una mica més del compte !
2 comentaris:
Felicitats Gatsaule, el descens per la pala, quan està en condicions, és magnífic.
Bones festes
Molt bones festes, Enric! Si, és una baixada per repetir-la!
Publica un comentari a l'entrada