
Aquesta setmana passada he pogut gaudir d'uns quants dies de festa, una mica el preludi del què s'acosta. En aquesta època pre-hivernal, on abans de les 6 ja és fosc i fa fred, costa trobar llocs poc coneguts on anar a caminar per la muntanya.
Però sempre es pot anar cap al sud, així que amb la Clara vam agafar la furgoneta i vam enfilar cap a terres valencianes. Després d'uns dies de voltar sota la pluja, vam arribar a les comarques de la Marina. Allà el Puig Campana (
a sobre) s'alça de cop, amb els seus més de 1.400 m damunt de Benidorm.
Tot i patir una certa manca d'informació, al final vam veure clar que en un mateix recorregut es podien enllaçar dos dels cims més característics de la zona, el Ponoig (
a sota) i el Puig Campana. Dos cims plens de vies d'escalada, també, on espero tornar-hi ben aviat.


El dia va començar plujós, però mica a mica es va anar obrint. Mentre voltàvem el Puig Campana per anar cap el coll del Llamp i el Ponoig, el vent es va anar emportant als núvols, fins deixar un dia ben net. Dalt de tot, el vent es va anar fent cada cop més fort (
a sobre) i ens va costar de trobar-hi recer.


Per pujar al Puig Campana, cal recular i agafar el camí del vessant nord que està senyalitzat com a camí de l'obaga i on hi ha una microreserva de flora (
a sobre), de les més de 200 que hi ha declarades a tot el País Valencià.
Un camí molt còmode i ben arranjat puja fins a la carena on es troba amb la ruta clàssica del vessant sud. Allà, un cercavores que estava molt enfeinat menjant, se'ns va acostar ben a prop tot buscant un racó sense vent (
a sota).


Dalt de tot, ens vam fixar en dues ciutats veïnes que han crescut de manera ben diferent: Alfàs del Pi (
a sobre) ha tingut un creixement difús, ocupant una gran superfície amb cases petites. En canvi, Benidorm (
a sota), és tot el contrari, el prototipus de la ciutat compacte.


La baixada per la canal sud, també anomenada "la pedrera", és una tartera molt erosionada de força mal baixar, sobretot a la part superior. Aquesta canal permet d'arribar força ràpidament a baix i conèixer l'altre vessant de la muntanya.
A sota us deixo un mapa del recorregut, que ens va costar unes 5 hores i mitja, i al
wikiloc hi trobareu el track.
4 comentaris:
Li guardo un bon record al Puig Campana, més que al Ponoig on vem haver de fer una retirada :P
Va ser on em vaig estrenar en les vies desequipades i vaig disfrutar-ho molt!
La tartera la recordo com una baixada dura dura! :P
Quins dies més bons us devia fer!
Si, em van quedar moltes ganes de fer-hi alguna via, la paret es veu molt xula i la roca prou bona, no ?
Després em vaig assabentar que cada any hi ha força gent que s'hi fa mal, a la tartera !
Vaja quin canvi! del fred i la neu cap a les terres càlides de València!
Ara del vent veig que no te n'escapes
potser sí que t'ho hauràs de fer mirar!!!
He, he, ja tens raó, ja! A veure si ara amb l'anticicló....
Publica un comentari a l'entrada